Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
L’alcaldia ha canviat de mans al municipi menys poblat de La Safor. El popular Rafa Mafé ha pres el relleu de Juan Espinosa després de mesos d’inestabilitat a Castellonet de la Conquesta, on un projecte d’hotel ha trencat l’harmonia política i veïnal.
—Com afronta esta nova etapa com a alcalde?
—Bé, la veritat que ho afronte amb molta responsabilitat. Jo i els meus companys, perquè jo sóc el que porta l’alcaldia, però estic respaldat pels meus companys. Aleshores, puc dir-te que tots ho afrontem amb una gran responsabilitat, amb moltes ganes de treballar i de fer-ho bé i, sobretot, intentar millorar en la mesura del possible el poble. Sabem que tenim una gran responsabilitat, però ja et dic, ho afrontem amb molta il·lusió.
—I com afronta el repte immediat de rebaixar la confrontació generada al voltant del projecte d’hotel?
—La veritat és que per l’hotel i potser per altres coses, que ara no venen al cas, s’ha creat un clima un poquet, diguem, especial. Però una de les nostres tasques ha de ser intentar retornar la cohesió en el poble. Sobretot quan fem les festes patronals, que seran ara el mes que ve, que es veja unió en el poble. Que tots siguem un i intentar passar les festes el millor possible. I que l’ambient torne a ser més cordial i més agradable.
—Quina és la situació actual del projecte d’hotel?
—Nosaltres des de l’Ajuntament sempre hem estat al costat del poble. Jo, abans de ser alcalde, ja ho vaig manifestar així. Potser han hagut malentesos en comunicació, nosaltres no hem sabut explicar-nos bé, és un error que nosaltres assumim.
Ara l’últim que hi ha és que es va remetre l’informe a la Conselleria per part dels tècnics i pensem que això és suficient perquè l’hotel no es realitze. De totes maneres, si pel que siga Conselleria no ens dona la raó, doncs ja miraríem quines alternatives tenim perquè l’hotel no es faça.
Volíem vore quines alternatives tenim per presentar al·legacions o qualsevol mesura semblant dins de la legalitat, per vore què és el que podem fer.
Jo en eixe aspecte soc prou optimista i crec que Conselleria ens donarà la raó. Però de moment, fins que no es pronuncie Conselleria nosatres no podem fer res.
Fem una crida a la gent del poble perquè s'anime a participar i a col·laborar quan s'organitzen esdeveniments, com ara en les festes patronals"
—Plantejarà alguna mesura de foment del turisme rural que aborde alternatives més sostenibles?
—Tot el que siga millorar i donar visibilitat al poble, estem oberts a qualsevol proposta. Aleshores estudiarem tindre una espècie d’altaveu per oferir tots els serveis que nosaltres podem donar en Castellonet, com són rutes caminat o en bicicleta. També tenim el llavador.
Hi ha moltes coses que vore i que gaudir en Castellonet. És això el que volem potenciar. Això comporta un turisme molt tranquil. Un complement a tot el que oferix la comarca. Per sort o per de gràcia, no podem oferir massa coses en quant a grandiositat, infraestructures hoteleres. Només tenim un restaurant. Però en la mesura del possible, que la gent conega el poble. I que el disfrute conforme el disfrutem la gent de Castellonet.
I sobretot, també, fer una crida a la gent del poble quan són festes o es fa algun esdeveniment així, que s’animen a participar i a col·laborar un poquet més.
Hi ha gent que s’oferix així per recollir firmes per l’hotel, que està molt bé, vull dir, va ser una iniciativa molt bona per part del veïnat. Però també m’agradaria que el mateix entusiasme el mostraren quan es fan festes o el que siga, tots acudint quan l’Ajuntament o les associacions organitzen algun acte.
—Quins són els principals reptes per a la gestió d’un municipi de 160 habitants?
—Sobretot que la gent participe i que se senta contenta en el poble. Tot el que es fa, és en benefici del poble i, sobretot, de les persones que conviuen en ell. I el nostre repte principal és això, aconseguir la unió, que hi haja harmonia en el poble i que estiguen satisfets del que es fa.
I que entenguen també que si fem alguna cosa que no els agrada, que ho fem amb la millor de les intencions. Que en cap cas volem molestar a cap veí puntual. Hi haurà coses que agradaran a uns i a altres no. No podem contentar-los a tots i això també ho deu entendre la gent un poquet, ser comprensible en este aspecte.
—Com queda actualment la configuració de l’equip de govern?
—Ara mateix en total som cinc regidors. El que intentarem és fer un ajuntament de tots els regidors. Independentment del signe polític, d’on s’asseguen i de quines idees puguen tindre, portar l’ajuntament endavant entre tots. Volem un Ajuntament integrat per tots els regidors i que la gent puga participar. No es tracta de manar el PP o manar el PSOE o manar este o manar l’altre. No, manar tots, diguem. Que tots els regidors estiguem ahí prenent decisions pel bé del poble.
—A banda de la participació i la conciliació, quins altres objectius té el seu mandat?
Intentar fer una série d’obres que tal vegada no són grans obres, però que milloren un poquet l’estètica i, sobretot, el dia a dia de la gent de Castellonet.
La veritat que el poble, conforme està, jo considere que està molt guapet. Crec que l’alcalde Juan ha fet una gran tasca i ara la nostra missió és intentar, des d’on ho ha deixat ell, si podem, millorar-ho.
I, ja dic, estem oberts a qualsevol proposta que ens puga fer la gent, sempre i quan ho facen de manera correcta. Hi ha coses que es poden fer i coses que no es poden fer. Perquè en política no podem nosaltres pensar hui una cosa i demà executar-la. No, hi ha una sèrie de terminis i de tràmits que s’han de seguir. I, de vegades, amb ganes i il·lusió de fer una cosa, les circumstàncies ho impedixen.
—Hi ha algun projecte de què ja s’haja parlat en les primeres reunions com a alcalde?
—N’hi ha alguna cosa que ja està mig aprovada, que és el tema de la millora de la piscina. També el tema del poliesportiu. I una cosa que m’agradaria també és el tema del llavador. Volem donar-li un poc més de vida, rehabilitar un poquet que ja fa falta.
El que no podem perdre mai, ni en Castellonet ni en cap municipi, és la consciència de poble; si perdem això, l'únic que ens queda és la casa on vivim"
—Creu que costarà rebaixar la tensió generada pel projecte de l’hotel?
—Jo crec que es pot aconseguir, perquè al final la gent ha de pensar que tots vivim en el mateix poble. I el que no pot ser és que et creues amb una persona amb qui has estat tota la vida convivint al costat i que abaixes la cara o el que siga, això a mi em pareix molt trist. I més en un poble com Castellonet.
El que no podem perdre mai, ni ací en Castellonet ni en cap poble de la contornada i m’atreviria a dir de tot el món, és la consciència de poble. Perquè si perdem això, al final l’únic que ens queda és la casa on vivim. Si només anem a un poble i ens tanquem a la nostra casa... Jo no podria viure així.
—Quines són les perspectives de cara a les eleccions de 2027? Es presentarà com a alcalde?
—Ni tan sols m’he plantejat el fet de continuar o no perquè a mi tot açò em resulta nou. Voré com evoluciona i ho parlaré també amb els meus companys, perquè estic molt a gust amb tots. Aleshores en funció de conforme es desenvolupen les coses, doncs ja diria sí, no o no ho sé.
A dia de hui, el que més em preocupa és tirar açò endavant. És acabar este any. Quan siga l’hora de prendre la decisió, com més elements de decisió tinga, doncs més fàcil em resultarà a mi decantar-me en un sentit o en un altre.
—I quan arribe el moment, què és el que li agaradaria haver aconseguit?
—M’agradaria que es recuperara l’esperit dels pobles d’abans. Un sopar perquè sí al carrer. Que la gent s’ajuntara allí en el poble. Eixes coses m’agradaria que tornaren, però sé que és molt difícil. Això és més un anhel personal que una cosa que es puga realitzar fàcilment.
Treballarem tot el que puguem pel bé del poble i intentarem fer-ho el millor possible. I que la gent, quan ho deixem, siga enguany o quan siga, diga: “Mira, no ha sigut mal alcalde, no ha sigut mal equip de govern”. Al final jo soc el cap visible, però som 10 o 12 persones les que anem a dedicar-nos a Castellonet.
M’agradaria que digueren: “Esta gent ho ha fet relativament bé”. Això seria el millor que ens podria passar.