Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
La Safor va celebrar el passat 7 d'octubre les I Jornades de Salut Mental amb motiu de la commemoració del Dia Mundial el 10 d’octubre. El Saló d’Actes del Grau —ple de gom a gom— va ser l’escenari escollit per reunir professionals, entitats, associacions, estudiants i ciutadania, amb la finalitat d’abordar la salut mental “des d’una perspectiva pròxima, comunitària i multidisciplinària”, tal com assenyalaven des de l’organització.
La Xarxa de Salut Mental de La Safor
L’organització de les I Jornades de Salut de La Safor va estar a càrrec de la Xarxa de Salut Mental comarcal, un espai de coordinació i col·laboració format per professionals i entitats que, de manera directa o indirecta, treballen amb problemes de salut mental. La Xarxa naix arran de la posada en marxa del SASEM (Servei d’Atenció i Seguiment a les Persones amb un Problema Greu de Salut Mental) a La Safor, l’any 2021.
Inicialment, tal com explica Esther Miralles, professional vinculada al Col·lectiu Obertament, "dos entitats comencen este camí amb l’objectiu de coordinar-se, evitar la duplicació de tasques i millorar els serveis que s’oferixen a les persones amb problemes de salut mental i a les seues famílies”. Actualment, la Xarxa reunix ja més de 10 entitats de La Safor.
Entre els recursos comarcals hi ha, a més del SASEM i el Col·lectiu Obertament (amb 25 anys d’història), l’Associació de La Safor d’Ajuda a Malalts Mentals (ASAEM); el Centre de Desenvolupament Rural La Safor (CDR); Cáritas Interparroquial de Gandia; AUNA Inclusió (que al 2025 va complir 60 anys treballant en la comarca); Grup Neural (hospital de dia i atenció ambulatòria); CEEM Xeraco i les seues vivendes supervisades; les Vivendes Tutelades de Comboiar, Benicanena i Oliva; la Residència Montdúver-Barx; el Centre Terapèutic Espiral o el programa PARLEM impulsat per l’Ajuntament de Gandia, que des del 2024 oferix acompanyament gratuït i sense cita prèvia a joves d’entre 12 i 35 anys i les seues famílies.
Amb motiu del mes de la Salut Mental, l’Ajuntament de Gandia ha compartit les dades dels recursos amb què compta el municipi. El programa PARLEM ha realitzat prop de 1.500 atencions des de la seua creació en 2024, de les quals 237 corresponen a familiars i professionals dels centres educatius. Per la seua banda, el Servei d’Atenció i Seguiment per a Persones amb Problemes de Salut Mental (SASEM) ha atés 170 persones mitjançant més de 600 actuacions.
Recentment, com a extensió del PARLEM s’ha creat la iniciativa ENCAIXEM per combatre la soledat no desitjada entre la joventut.
Jornades de Salut Mental
L’esdeveniment va començar amb la projecció de la pel·lícula Buscant el meu propi nom (Pau García, 2023), basada en el llibre Nueve nombres (María Huertas, 2021), que rescata la història de les dones internades al Manicomi de Jesús que arribaren al Psiquiàtric de Bètera en 1974. Ho feren “sense saber on anaven ni per què, quan o com. No tenien roba, ni calçat, ni utensilis d’higiene personal; tancades, castigades, humiliades i medicades durant anys”, tal com podem llegir a la sinopsi.
En el film, nou actrius amb experiències de patiment mental donen vida a les protagonistes de l’obra de Huertas, psiquiatra i exresponsable del Servei de Salut Mental del que depenia l’hospital de Bétera.
Eixes nou dones formaven part d’un grup de més de 200 que arribaren aquell 1974, moltes apartades de la societat per motius aliens a la seua salut mental —maltractes, abusos, violència sexual—. Dones que, en molts casos, “no havien aconseguit conservar ni els seus propis noms” i no tenien ni tan sols una fotografia que els recordara com eren abans d’entrar al manicomi.
El visionat va comptar amb un col·loqui posterior en què va participar l’autora del llibre, una de les actrius del migmetratge i una treballadora social que va estar present al rodatge.
Cap a un model comunitari
La reflexió sobre la transició del model carcerari de la psiquiatria a un context més comunitari, en què Huertas va ser pionera a l’hospital de Bétera, va donar pas a una taula redona en clau comarcal.
El panell de debat va comptar amb la participació de Pau López, també professional sanitària en l’antic Psiquiàtric de Bétera; Alberto Hervàs, psiquiatra expert en patologia dual; Olga Mengual, treballadora social d’ASAEM Salut Mental; Àngela Corbacho, exalumna d’integració social i actual professional de Salut mental, i els testimonis en primera persona d’Emilio Moratal i Inma Sanfrutos.
Alberto Hervàs assegurava sobre el salt a la psiquiatria comunitària que “si no qüestionem el model, no evolucionem” i es preguntava si les pràctiques antigues “han canviat o s’han dissimulat”. La sobremedicalització o la derivació del pacient als Centres Específics de Malaltia Mental sense pla de rehabilitació, com a destí irreversible, foren alguns dels temes abordats en un debat que també va posar el focus en la coordinació entre recursos.
Una altra qüestió que es va posar sobre la taula és la necessitat de tractar el malestar general de gran part de la població —com a conseqüència de les condicions de vida— des d’una perspectiva que supere la mirada mèdica, per evitar la pressió assistencial i garantir l’acompanyament a les persones amb problemes de salut mental més greus.
En este sentit coincidiren també l’expert en primera persona Emilio Moratal, que subratllava la importància d’un lloc “on reunir-se, fer tallers, parlar... No sentir-se sol, perquè la soledat és terrible”, la professional sanitària Pau López, que assegurava que “a banda de l’atenció psicològica cal descarregar-se en gent de confiança” i l’exalumna d’Integració Social Àngela Corbacho, que explicava que escoltar i saber actuar davant d’una crisi és part de les funcions en una vivenda tutelada.
La joventut, al centre
No és casualitat que este esdeveniment es concebera com a espai educatiu, amb un públic conformat majoritàriament per estudiants. Precisament a la joventut apel·la també el lema triat enguany pel moviment associatiu Salut Mental Espanya per a commemorar el Dia Mundial: “Fes match amb la teua salut mental”. L’objectiu de la Confederació és “visibilitzar la importància d’unir forces i treballar des de la col·lectivitat per impulsar mesures que milloren el benestar psicosocial i emocional de les persones joves”.
L’OMS assenyala que una de cada set persones joves d’entre 10 i 19 anys té algun trastorn de salut mental i l’INE registra un augment notable de les conductes suïcides. Amb estes dades a la mà, la salut mental ha anat escalant en la llista de preocupacions de la joventut, fins a situar-se entre els primers llocs.
Així va quedar patent, a nivell comarcal, en el III Fòrum Jove de La Safor, una iniciativa impulsada pel Calaix Jove de la Mancomunitat. La hiperconnectivitat, l’autoestima i la pressió social foren les principals inquietuds manifestades pels participants, entre 12 i 30 anys, que aportaven per una xarxa de suport mutu i un servei gratuït d’acompanyament emocional. Estes línies hauran de guiar el Pla Jove de La Safor 2026-2030.
En la mateixa direcció, el 2022 es va celebrar a la comarca la I Àgora de benestar emocional de les persones joves de La Safor, impulsada pel Departament de Salut Pública de l’Àrea de Salut de Gandia, l’Ajuntament de Gandia i la Mancomunitat. Este espai reunix personal docent i d’orientació, psicòlegs i tècnics de joventut, així com els corresponsals juvenils i agents municipals implicats en la intervenció amb joves. També personal de la Unitat de Salut Mental Infatojuvenil de l’Hospital Francesc de Borja, de Serveis Socials, de la UPCCA, dels departaments de Sanitat de l’Ajuntament i la Mancomunitat i del CEFIRE, junt a representants del col·lectiu LGTBI i de l’Espai Jove.
En esta primera àgora, es va recollir una demanda clara de la gent jove: treballar el benestar emocional als seus espais. Només un any després, en 2023, des del Calaix Jove i a través de la Xarxa de Corresponsals Juvenils, amb tots els ajuntaments i centres educatius implicats i colze a colze amb el Departament de Salut Comunitària de l’Hospital Sant Francesc de Borja, amb Ana Ocaña al capdavant, es va impulsar una xarxa d’agents de salut als centres educatius formada pel mateix alumnat.
També el 2023, naix la Fira de la Salut de La Safor, que enguany ha celebrat la quarta edició a Oliva. Un últim encontre en què el benestar emocional de la joventut va tornar a estar al centre, amb una taula d’experiències comunitàries a càrrec de professionals que treballen en este àmbit.
Crida a l'acció
Les jornades van acabar amb una crida a treballar la salut mental des de tots els àmbits, així com a participar en la gran manifestació que va tindre lloc el passat dissabte 24 d’octubre a València, organitzada anualment per la plataforma Tejiendo Vínculos.