Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
En el carrer Montcada ja no hi ha pressa. Ni clàxon, ni trànsit continu. Només passos, converses soltes i algun carret de la compra que avança sense esquivar cotxes.
Fa no tant, travessar este carrer era passar de llarg. Ara és el contrari: la gent es deté.
A pocs metres, la plaça de Sant Joan ha deixat de comportar-se com un aparcament improvisat. On abans hi havia cotxes mal encaixats, hui hi ha bancs ocupats i ombra buscada. No ha canviat el sòl. Ha canviat l’ús.
Xàtiva està canviant així: sense grans gestos visibles de colp, però carrer a carrer.
El projecte es diu Xàtiva a un pas, encara que en la pràctica no el crida ningú així al carrer. El que sí que es nota són els guals elevats que obliguen a frenar fins i tot als conductors més distrets, o les voreres que han deixat de ser estretes per a convertir-se en lloc de pas real.
El cotxe no ha desaparegut. Però ha deixat de manar.
En el carrer Cosmògraf Ramírez, el canvi al sistema de bateria inversa ha generat un 56% més de places en el mateix espai. El nou aparcament de Sant Vicent i els futurs pàrquings dissuasius en Fira completen l’estratègia: que el cotxe tinga el seu lloc, però que eixe lloc no siga el centre.
Un dels projectes més tangibles és l’itinerari per als vianants que connecta el nucli urbà amb l’entorn del Centre Comercial. Més de dos quilòmetres que abans no existien com a tals: voreres eixamplades, cinquanta arbres nous, zones de descans. Un recorregut que durant anys es feia exclusivament amb cotxe perquè caminar era incòmode, i que ara té una alternativa real.
Però la gran aposta de futur acaba de presentar-se. Xàtiva tindrà carril bici. 4, 3 quilòmetres d’infraestructura ciclista segregada, repartida en dos grans eixos que passaran la ciutat de nord a sud, amb una inversió de 963.000 euros finançats entre la Generalitat Valenciana, la Diputació i l’IVACE.
L’eix nord unirà la via verda amb l’IES Lluís Simarro, el Centre de Salut, l’estació de tren i autobusos i el pavelló Paquito Coloma, discorrent per Ausiàs March i l’entorn de l’estació ferroviària. Ja té el vistiplau de la Diputació i la licitació és imminent. L’eix sud connectarà la plaça de la Bassa amb la Cova Negra, passant per l’Ajuntament, el Centre d’Especialitats, el Centre Raimon i la Escola Oficial d’Idiomes, amb execució prevista per a 2027.
“Sense infraestructura no hi ha seguretat”, va dir el tècnic de Mobilitat de l’ajuntament durant la presentació. I té raó: el carril bici no és un capritx, és la condició mínima perquè algú deixe el cotxe a casa i agafe la bicicleta sense por. El projecte forma part d’un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que preveu fins a cinc eixos ciclistes a la ciutat. Xàtiva, que va tardar a tindre’ls, vol fer-los bé.
I fora de la ciutat, la via verda entre Xàtiva i la Pobla Llarga ja és una realitat. L’itinerari que seguix el traçat de l’antic ferrocarril de via estreta està obert al públic i connecta la Costera amb la Ribera, enllaçant més enllà amb el corredor ciclista de l’antic tren de Gandia i Dénia. Quilòmetres de recorregut sense cotxes que feia dècades que esperaven.
La comarca acompanya. No a la mateixa velocitat ni amb els mateixos recursos, però en la mateixa direcció.
Cerdà és la sorpresa. Un poble xicotet amb taxi gratuït per als seus veïns —en un entorn rural on sense cotxe propi moure’s és molt difícil, això importa— i amb quatre punts de càrrega elèctrica de 360 quilowatts, entre els més ràpids de tota la Comunitat Valenciana. I la via ciclopeatonal el municipi va reclamar a la Generalitat en 2019 per a connectar Vallés, Cerdà i Xàtiva a través de la CV-567 ja és també una realitat.
L’Alcúdia de Crespins ha recuperat camins. El programa REACCIONA 2022 de la Diputació va permetre rehabilitar vies per als vianants d’interés natural, i en 2024 va reobrir el camí de Sants, un itinerari històric retornat a l’ús a peu i amb bici. Enguany té prevista una inversió de 250.000 euros en la seua renovació.
Enguera ha electrificat la seua brigada municipal. Amb fons europeus NextGeneration canalitzats a través del programa DUS 5000, l’ajuntament va adquirir un vehicle cent per cent elèctric i va instal·lar un punt de recàrrega. Una inversió de 122.905 euros —dels quals 104.469 van ser subvencionats— que convertix al municipi en exemple de com els pobles xicotets també poden fer el pas.
La Llosa de Ranes té carregadors elèctrics i negocia amb altres administracions com millorar la connexió per als vianants amb Xàtiva. No és senzill, reconeixen, però la conversa està oberta.
I en la Canal de Navarrés, la Mancomunitat que agrupa set pobles —Bicorb, Bolbaite, Chella, Anna, Quesa, Estubeny i Navarrés— ha elaborat el seu propi Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, finançat per la Diputació de València. No és habitual que una comarca rural amb municipis tan xicotets compte amb un instrument de planificació d’este nivell. A Anna, a més, es tramita la millora de la seguretat viària i la connexió ciclopeatonal en la CV-580.
Tot això succeïx amb la Llei de Mobilitat Sostenible ja en vigor des del 5 de desembre de 2025. La norma, aprovada a l’octubre d’eixe mateix any, reconeix per primera vegada el dret a moure’s de manera segura i sostenible i obliga administracions i empreses a actuar en conseqüència.