La línia C-2, parada a parada: què demanen els municipis?

Arribar a temps a la faena, trobar un seient lliure o no haver d’esperar una bona estona quan el tren no arriba a l’hora. Per a molts usuaris de Rodalia, desplaçar-se cada dia en tren s’ha convertit en una carrera d’obstacles en què els retards, les aglomeracions i les avaries condicionen la rutina. Una situació que es repetix al llarg de la línia C2, des de la Costera fins a l’Horta Sud, passant per la Ribera, on milers de persones depenen d’este servei per a anar a treballar, estudiar o desplaçar-se.

La magnitud d’esta dependència es reflectix en les xifres: la línia C2 registra més de 23.000 viatgers al dia i compta amb 92 circulacions diàries en dies laborables. A més, des d’abril de 2025, les obres d’Adif obliguen a mantindre un pla alternatiu per carretera entre Xàtiva, l’Alcúdia de Crespins i Moixent, amb les conseqüències que això comporta per als usuaris d’este tram. En el conjunt del nucli de Rodalia de València, 20,9 milions de viatgers van utilitzar el servei durant 2025.

Mentrestant, les obres i les actuacions sobre la xarxa ferroviària conviuen amb les queixes dels viatgers i les reivindicacions dels municipis, que demanen solucions per a un transport públic essencial per a la mobilitat de les tres comarques. Més puntualitat, combois amb capacitat suficient, estacions accessibles i millors connexions són algunes de les demandes que es repetixen en un recorregut en què cada localitat viu la problemàtica a la seua manera. El Periódico de Aquí parla amb els alcaldes i representants municipals per a descobrir com afecta la situació de Rodalia al territori i què demanen per a canviar-la.

La Costera

Comencem el recorregut per la línia C2 a la capital de la Costera, Xàtiva. L’alcalde Roger Cerdà reconeix els problemes que arrossega Rodalia, però els vincula també al moment d’intenses actuacions que viu la xarxa ferroviària. Segons explica, en diferents punts de la C2 coincidixen obres del Corredor Mediterrani, actuacions del pla de millora de Rodalia i altres inversions que, a llarg termini, han de permetre disposar d’una infraestructura renovada.

La qüestió és com compatibilitzar eixa transformació amb el servei que necessiten cada dia els viatgers. "Hi ha problemes en Rodalia, cal demanar que es minoren estos problemes i exigir que els trens funcionen a l’hora", assenyala Cerdà, que insistix també que són els usuaris els que acaben patint directament les conseqüències de les incidències.

A peu de tren, la situació es traduix en experiències com la d’una usuària habitual de la C2, que nota especialment la diferència entre l’inici i el final del seu trajecte:

"Quan l’agafe de Xàtiva, llevant els retards i les mil històries que hi ha, puc seure. Però quan ja vaig per la zona de la Ribera, ahí no cap ni un fil d’agulla. I és el que em passa quan torne de València: la que no puc seure soc jo fins a Alzira-Carcaixent", relata.

Precisament Xàtiva va ser el punt de partida del reforç del material de Rodalia el passat mes d’agost. El ministre de Transports, Óscar Puente, va visitar la ciutat el 18 d’agost amb motiu de la incorporació dels nous trens Civia 465, i el primer comboi va eixir de l’estació xativina dins del reforç de les línies C1, C2 i C6.

Per a Cerdà, estes incorporacions formen part d’una transformació més àmplia de la xarxa. L’alcalde destaca les inversions del Corredor Mediterrani, la renovació de la línia Xàtiva-Alcoi i les actuacions de millora de Rodalia, però també reivindica les futures possibilitats que poden obrir, entre elles l’arribada de l’alta velocitat a Xàtiva.

El missatge és, per tant, doble: les obres són necessàries per millorar la infraestructura, però les molèsties que generen no poden quedar sense resposta. "Cal continuar insistint i treballant i, sobretot, defensar els usuaris, que són els que acaben pagant les incomoditats, les anul·lacions i tot el que està passant en esta línia", afirma.

Eixa convivència entre obres i afectacions al servei té una conseqüència encara més visible a Montesa, Vallada i Moixent. En estos tres municipis, el tren ha deixat pas a l’autobús des d’abril de 2025, segons explica l’alcalde de Montesa, Héctor Barberá, per les actuacions ferroviàries i el desviament de trens de mercaderies per este tram.

Els municipis afectats ja van abordar la situació en una reunió telemàtica, però encara no tenen clar com evolucionarà el servei. "De moment no sabem quina cosa més passarà", assenyala Barberá.

Un usuari habitual de la línia, veí de Vallada, explica les dificultats que li genera la situació: "Moltes vegades he de demanar que vinguen per mi a Xàtiva o que em porten, perquè, si no, es fa massa llarg el trajecte. A més, hi ha vegades que arribe a una hora en què no hi ha autobús i he d'esperar-me prou de temps". 

A l’Alcúdia de Crespins, la preocupació se centra en un altre dels efectes que els usuaris arrosseguen en la línia: les freqüències i la fiabilitat. El grup municipal popular ha presentat una moció en què reclama més serveis en hores punta, major puntualitat i informació en temps real davant les incidències, a més d’inversions en infraestructures i material mòbil.

La proposta incorpora també una reivindicació sobre la targeta SUMA, perquè la subvenció s’aplique en les mateixes condicions a les estacions de la C2 fins a Moixent que en el trajecte entre València i Xàtiva.

La Ribera

La Ribera és la comarca que, probablement, acumula més viatgers en el recorregut de la línia C2. Així ho considera l’alcalde d’Algemesí, José Javier Sanchis, qui directament assegura que “Algemesí, de la línia C2, és el municipi que més usuaris reporta en tot el seu trajecte”. Al municipi, el tren és la principal via de connexió no només amb València, sinó també amb altres poblacions com Silla, on hi ha formació professional.

Respecte a la satisfacció dels usuaris, Sanchis assenyala que el servei de rodalies “és el cavall de batalla de sempre” i eixigix un pla de xoc que reserve inversions per a allò que “els nostres mandataris a nivell estatal prediquen; vivim en l’era de les energies renovables, del transport públic, de la no contaminació… No podem tindre eixe discurs i, al mateix temps, deixar tirats cada dia a milers i milers de ciutadans”.

Respecte als trens de Madrid, l’alcalde d’Algemesí creu que “la gent seria comprensiva fins i tot si anàrem en trens molt antics, donats o remodelats”, sempre que hi haguera un bon servei. Sanchis parla de la impuntualitat, de les freqüències insuficients i de les avaries constants. “És molt freqüent la suspensió per avaria en el tram de Benifaió a Silla”, explica, “i això al final el que ocasiona és que el veí desconfie d’eixe mitjà de transport i passe a agafar el cotxe”.

Finalment, l’alcalde posa el focus en l’accessibilitat de les estacions: “Hem estat molts mesos patint la falta d’ascensors, és un servei essencial que s’hauria d’haver pioritzat”. El municipi va plantejar al Ministeri que es canviaren els ascensors actuals per altres aeris, perquè el pas subterrani on estan instal·lats s’inunda amb freqüència. Una proposta que, ara mateix, segons la resposta que compartix Sanchis, “no és una opció a considerar”. 

La intensitat d’ús a Alzira, capital de la Ribera Alta, també és molt elevada. “Estem en la segona línia del cinturó metropolità, molta gent ve cap ací a viure però continua treballant allà”, explica l’alcalde, Alfons Domínguez. El municipi depén completament del tren per a desplaçar-se a la capital i a les comarques de La Costera i l’Horta.

Domínguez està pràcticament segur que la línia C2, per la quantitat d’usuaris que transporta, és la més rendible econòmicament a nivell estatal. Tot i això, assegura que la qualitat ha empitjorat molt: “Per a dir-ho resumit i senzill, està pitjor que quan jo estudiava, ja fa més de 40 anys”. 

El primer edil aposta per “tornar a la gratuïtat absoluta acompanyada de la millora de la qualitat”. En la mateixa línia que apuntava l’alcalde del municipi veí, Domínguez insistix que “ens omplim la boca parlant de transport sostenible i ací no es veu realment un interés en potenciar això” i assenyala que no té cap sentit que es prohibisca pujar patinents homologats al tren, perquè això permetria que una persona que, per exemple, treballa a l’Hospital comarcal no haguera de buscar-se una alternativa a motor.

A banda de la puntualitat, l’alcalde apunta una altra qüestió que coincidix amb el que més comenten els usuaris i usuàries habituals de la línia: “Quan puges, tens la sensació d’estar en un tren borreguer dels anys 60”.

Tot i que Domínguez admet que n’hi ha hagut inversions, sobretot després de la dana, assegura que la línia necessita una remodelació completa. Per a ell, la solució passa per cedir la competència a la Generalitat, per gestionar el servei des d’ací: “Des de Madrid es veuen les coses de diferent forma; el que no podem és agafar combois que ja no volen allí i enviar-los ací perquè ens callem, això em pareix lamentable”. 

Finalment, l’alcalde d’Alzira fa una crida a reforçar el transport públic a nivell comarcal: “Hi ha molts treballadors que venen als nostres polígons, als centres de salut i l’hospital, als centres administratius… Necessitem més autobusos o, fins i tot, un tramvia de connexió comarcal, crec que s’utilitzaria moltíssim”.

En els pobles més pròxims a La Costera, com Manuel i La Pobla Llarga, destaquen positivament el preu de l’abonament mensual (20 €), que s’ha reduït en més de 70 euros des que va entrar en vigor la nova tarifa al juliol de 2025. “El servei s’ha de millorar però el preu està molt bé; cada vegada hi ha més usuaris i això és bo”, assenyala l’alcaldessa de La Pobla Llarga, Neus Garrigues.

Preguntada per les mancances de la línia, assegura que en el seu moment va arribar a parlar amb el president de rodalies, qui li va comunicar que n’hi havia problemes de conductors, que calia augmentar la plantilla i que s’estaven millorant els trens.

A l’estació de L’Énova-Manuel agafen el tren veïns i veïnes de la Vall d’Albaida, de Benigànim, de Quatretonda, de Llutxents… Així ho explica l’alcalde de Manuel, César Carbonell, que reconeix que fa falta un millor manteniment: “L’escala per la qual puges a l’andana està fosca, sense llum, i això és perillós; per la nit dóna molta por segons els veïns”. Quant a l’horari, assegura que ha millorat el trànsit i n’hi ha menys retards, tot i que reconeix que una unitat per a anar a València no és suficient: “la gent es queixa que va tot el viatge de peu”.

Finalment, Carbonell assenyala que “cal reconéixer el treball que ha fet el govern d'Espanya, sobretot en la dana, posant autobusos per a poder anar a treballar; la gent ha de tindre memòria, del que pagaven i del que paguen”.

En l’altre extrem, l’última parada abans d’arribar a l’Horta, Benifaió-Almussafes, també ha experimentat una gran millora en les freqüències i la puntualitat, segons el portaveu del PSPV a Benifaió, Xavier Martínez. “A Benifaió el servei és bo però sí que és veritat que n’hi ha problemes a la línia com els robatoris de cable o les averies que n’hi ha a Alfafar, que és del que més es queixa la gent últimament”, assegura.

Martínez detecta moltes més incidències en el trajecte de València cap als pobles. I assenyala que, a Benifaió, compten també amb el bus com a alternativa per a arribar al cap i casal. 

A l’altra banda de la via, a Almussafes, la visió és distinta. L’alcalde, Toni González, admet que la freqüència “no està tan malament” però l’incompliment reiterat dels horaris provoca una “sensació generalitzada de mal funcionament”. 

“Crec que en tota Espanya s'ha apostat molt per l'alta velocitat, som dels països, per no dir el país que més quilòmetres d’alta velocitat té a nivell mundial, i no s'ha invertit en rodalies”, explica González. En el cas específic d’Almussafes, el primer edil reivindica l’avantprojecte del baixador al polígon Joan Carles I: “Abans d’entrar jo d’alcalde, ja estaven batallant perquè fora una realitat; fa tres anys, es va indentificar que el projecte havia de tindre un pas soterrani perquè la normativa havia canviat, i no hem tornat a saber res, no està ni pressupostat ni adjudicat”. 

González considera este projecte clau sobretot ara que, com a conseqüència de l’acord entre Ford i Geely, la previsió és que l’ocupació puga créixer en dos mil persones, que necessitaran desplaçar-se des dels pobles i comarques veïnes fins a la zona industrial. 

L'Horta Sud

La següent parada de la línia C-2 ens porta a l’última comarca abans d’arribar a València: l’Horta Sud. La seua xarxa ferroviària va ser destrossada per la dana, fet que va agreujar els problemes estructurals que afligix el servei. L’alcalde de Silla, Vicent Zaragozá, concorda que el principal problema és que “els trens van desbordats i moltes vegades no es respecten els horaris”.

A Albal, on Rodalies va arribar en 2025 després d’anys d’espera, el primer edil, José Miguel Ferris, afirma que tampoc està satisfet “en primer lloc per tot el que va tardar”. A més, lamenta que “l’estació està lluny del nucli urbà” -enmig del polígon industrial- i destaca la importància de la connexió amb autobús per a facilitar-hi l’accés. De fet, el municipi té pendent millorar els accessos amb un projecte vinculat a la reconstrucció. A més, Ferris reclama més suport institucional i denuncia que Adif i Renfe encara no han liquidat el conveni pendent. “Som 18.000 habitants i mereixem un respecte per part del Govern i del ministre Óscar Puente”, reivindica.

D’altra banda, l’alcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent, denuncia la falta de coordinació entre administracions mitjançant un exemple. La decisió de limitar l’arribada de trens a València-Nord durant les mascletaes de les últimes Falles i desviar-los a Albal exemplifica, al seu parer, "la falta de visió metropolitana". Silvent recorda que unes 5.000 persones utilitzen diàriament l’estació de Catarroja i reclama un òrgan de coordinació conformat per el 'cap i casal' i els municipis de voltant.

A Massanassa, la saturació i els retards estan empenyent alguns usuaris a tornar al cotxe. Així ho reconeix el primer edil de la localitat, Paco Comes, qui afanya a crear “un pla per a portar a terme un augment de freqüències”. “Jo sé que deu ser complicat, però impossible no”, afirma. Per últim, Comes critica l’incorporació a la xarxa valenciana de trens utilitzats anteriorment a Madrid: “No és una inversió concorde a la nostra població”. 

Abans d’arribar a València-Nord, l’última parada del trajecte és l’estació compartida d’Alfafar-Benetússer. Al costat del pas a nivell més mortífer d’Espanya, acumula problemes que van des de les avaries i els robatoris de cable fins a la falta d’accessibilitat agreujada per la dana, segons l’alcalde d’Alfafar, Juan Ramón Adsuara. Una barrera que també és física: “Passar amb un carret de bebé d’Alfafar a Benetússer o viceversa és impossible”, lamenta l’alfafarenc. A l’altra banda de l’estació, l’alcaldessa de Benetússer, Eva Sanz, critica els canvis d’horari de Renfe, que arriben “pràcticament setmana sí i setmana també”; i defensa els trens vinguts de Madrid. “Crec que és una solució, entre cometes, temporal. Va passar el mateix amb els autobusos metropolitans, que quan van començar a donar servei ací tenien els seus rètols en èuscar perquè venien del País Basc”, recorda com a anècdota.