Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
La Fira d’Agost de Xàtiva ja no és només una celebració local. Així ho considera el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que durant la seua visita a la Fira ha reivindicat la dimensió que ha adquirit l’esdeveniment i la necessitat que les institucions supramunicipals continuen donant suport a la ciutat.
“Jo crec que la Fira de Xàtiva és una fira provincial, com a mínim”, afirma Mompó, que va més enllà i assegura que l’esdeveniment té capacitat per assolir una repercussió “autonòmica o inclús nacional”.
Per al president de la Diputació, esta projecció situa la Fira entre aquells esdeveniments que tenen un impacte que supera el municipi i que poden contribuir també a projectar Xàtiva fora de les seues fronteres.
La Diputació, al costat de Xàtiva per impulsar la Fira
Mompó defensa que la Diputació ha d’estar al costat dels municipis especialment quan desenvolupen projectes amb una repercussió que va més enllà del seu terme municipal.
En el cas de Xàtiva, considera que la Fira és una oportunitat per continuar avançant en un dels objectius que s’ha marcat la ciutat: internacionalitzar l’esdeveniment.
“Precisament és on la Diputació també pot ajudar ajuntaments com el de Xàtiva, en projectes com és la Fira de Xàtiva”, assenyala.
El president provincial insistix que l’Ajuntament ha de ser qui marque el camí de la festa, mentre que les administracions supramunicipals han d’aportar suport per fer possible el projecte.
“L’Ajuntament és qui ha de decidir quin projecte de Fira volen i les institucions supramunicipals, com en el meu cas és la Diputació, estar al seu costat per poder ajudar-los”, explica.
“No tots els pobles tenen la sort de tindre una Fira com esta”
Mompó compara la Fira d’Agost amb altres grans esdeveniments que se celebren a la província i que han aconseguit una repercussió molt superior al seu àmbit estrictament municipal.
El president de la Diputació cita exemples com la Tomatina de Bunyol o altres celebracions que han aconseguit convertir-se en referents més enllà de la localitat on se celebren.
“Jo crec que la Fira de Xàtiva té eixa repercussió que no tots els pobles tenen la sort de tindre”, afirma.
En este sentit, considera que la capacitat d’atracció de la Fira justifica que tant la Diputació com la Generalitat participen en el seu impuls, sempre respectant les decisions que adopte el consistori xativí.
350 milions d’euros en el Pla Obert d’Inversions
Durant l’entrevista, Mompó també ha fet balanç de les últimes subvencions de la Diputació de València, entre les quals ha citat les destinades a esports, turisme, despoblament i teatres.
El president provincial reconeix que enguany algunes convocatòries han arribat més tard del que estava previst i assegura que la intenció és que en pròxims exercicis estes ajudes puguen estar disponibles abans, perquè ajuntaments i associacions tinguen més temps per presentar les seues sol·licituds.
Tot i això, Mompó situa el Pla Obert d’Inversions com una de les principals apostes de la Diputació. “Estem parlant de 350 milions d’euros”, destaca.
També reivindica el paper del Fons de Cooperació, amb recursos que arriben directament als ajuntaments perquè siguen els mateixos municipis els que decidisquen en què invertir-los.
La Diputació com a suport als municipis més xicotets
Mompó diferencia entre les necessitats d’una ciutat com Xàtiva i les dels municipis més menuts de la província.
Segons explica, els municipis de major grandària disposen de més recursos propis per garantir els serveis bàsics, mentre que en els pobles més xicotets la Diputació té un paper fonamental per a poder mantindre determinades infraestructures i serveis.
“Si no fos per institucions com la Diputació no podrien tindre parcs, no podrien tindre poliesportiu o no podrien moltes vegades posar un autobús per anar a veure alguna cosa”, assenyala.
Per això, defensa que la funció de la institució provincial és contribuir a garantir que els habitants dels municipis més xicotets tinguen els mateixos drets i oportunitats que els de les ciutats més grans.
“Fa falta que els pobles tinguen tots els mateixos drets i no n’hi haja de pobles de tercera, de primera i de segona”, afirma.