Alfons Domínguez, alcalde d'Alzira: "Per a mi, allò principal és el repte adaptatiu al risc climàtic”

D’una ciutat “amable” a una ciutat “resilient”. Així definix Alfons Domínguez una legislatura marcada per la dana, que ha convertit la reconstrucció i l’adaptació al canvi climàtic en els grans eixos de l’acció municipal. 

—Quin balanç fa de la legislatura fins ara?

—Han sigut tres anys molt intensos. Jo, concretament, entrava directe a l’alcaldia, ni com a regidor ni com a oposició, i això sempre és un handicap alhora que un repte. I la veritat és que no esperava una legislatura tan moguda, tant en positiu com en negatiu.També és de veres que al principi jo era molt reaci a la coalició, i de sobte, en hem trobat còmodes. La legislatura, quant a les relacions entre els tres socis, ha funcionat perquè són treballadors i hem estat molt coordinats sempre.

Tenint en compte el que ha passat en el 2024, el més destacable d’estos tres anys és que el concepte de resiliència s’ha posat damunt la taula. Sí que és de veres que hem
continuat amb projectes que venien ja de l’època de Diego, la ciutat amable ha seguit funcionant. Però clar, en el 2024 això va adquirir una dimensió diferent. Eixa protecció que
necessitem de la ciutat i el cuidar de les persones jo crec que ha sigut el més important de l’inici d’esta legislatura.

El 2024 ho va canviar tot; tenint en compte el que va passar, el més destacable d’estos tres anys és que el concepte de resiliència s’ha posat damunt la taula”

—Quins projectes destaca dels que s’han executat i dels que encara estan en marxa?

—En l’inici de la legislatura, apostàrem per una ciutat més resilient i per renovar carrers, edificis, i sobretot instal·lacions esportives i educatives. Això era el que, fins al 2024, teníem com a prioritat. A partir del 2024, hem tornat als orígens. Tinguérem molta sort que les obres del Canal Interceptor havien finalitzat en juliol. Eixa obra, per a mi, va ser clau quan va vindre la dana i va tindre, evidentment, repercussió positiva.

Després d’això, vam dir: “Primer que res, posar els xiquets en unes altres condicions”. Perquè ens estaven reclamant ombra per tots els llocs, i havíem de protegir tant els entorns escolars com dins dels patis. Estes obres, algunes de les quals ampliarem, són del més important que s’ha fet.

I després, clar, tot el que és la dana. Ahí tenim més de 40 milions d’euros i estem encara treballant. Ja hem reparat tot el lateral que es va fer malbé en el riu. Hem començat a reparar les pistes d’aletisme, seguirem pel Palau, el pont de Cabañes, tot el que són els sostres fotuts dels edificis públics, els nínxols del cementeri (que són de manteniment privat però entren en els danys aprovats), part del patrimoni històric de la Murta, etc.

Afortundamaent, s’han aprovat totes les memòries tècniques. Estem en la fase de redacció de projectes, i a partir d’ahí, ja licitarem i executarem. No podem executar sense planificar-ho bé, per no repetir errors. Eixe és el concepte de resiliència: adaptació i millora. Les licitacions estan sent difícils en tots els pobles afectats, perquè són moltes obres a la mateixa vegada, i les empreses i recursos són limitats.

I per a mi una cosa molt important és posar en marxa eixa oficina transversal de projectes europeus i agenda urbana, que l'hem ajuntat amb medi ambient, i hem fet esta àrea potent d’emergència climàtica i resiliència i projectes estratègics, que és el que necessitava esta ciutat per a preparar-se per al futur. Ara, com a extensió i necessitat normativa, estem creant una Oficina Municipal d’emergències.

Hem posat en marxa també iniciatives com la de la protecció de les franges auxiliars en els entorns de les zones urbanitzades. Seguim treballant en incendis i altres riscos ambientals i climàtics, de forma coordinada amb altres departaments i institucions. El treball conjunt amb altres àrees s’està notant, igual que la col·laboració en projectes europeus, on moltes àrees participen coordinades per nosaltres.

Com no, destaca també l’interès en recuperar la denominació de Municipi Turístic, per la qual cosa s’ha executat un Pla Estratègic de Turisme Sostenible. A partir d’ahí, estem posant en valor el patrimoni, recuperant les muralles... I dins d’esta promoció turística i cultural tan important, està la commemoració del 750 aniversari de la mort de Jaume I. Una efemèride que ens servix per posar en valor una figura històrica transcendental que forma part del nostre passat però també de la nostra identitat.

—Quina és la situació de la Casa Reial i de la Torre dels Coloms?

—He trobat a faltar ací la col·laboració interadministrativa. El que ha passat amb la Casa Reial no ho entenem de cap manera. Estiguérem treballant colze a colze a mb els Serveis Territorials de la Conselleria de Cultura, per fer els canvis que ells consideraven que hauríem d’incloure al projecte d’execució. Presentem el projecte modificat, i de la DGP de la pròpia Conselleria diuen que no autoritzen, sense donar raons per escrit.

Al temps ens contesten per escrit, amb raons ambigües, posant en entredit el nostre Pla Especial de la Vila; a més, ens assabentem pels companys de les Corts que tenen accés a l’Expedient —nosaltres encara no n’hem tingut— que tenim un informe positiu dels SSTT de la pròpia Generalitat, a més d’un altre que contractàrem nosaltres, a instància seua, de la Universitat Politècnica de València. I en el seu informe diuen que “necessiten més informació tècnica”. Estem esperant que ens citen perquè ens concreten per què no autoritzen.

L’administració ha de justificar el que fa. Si necessiten una comissió mixta, que la creen i estudiem què hem de fer. Després de tants mesos de treball, no ho entenem. És una pèrdua per a la dignificació de la figura d’un monarca tan important per a la nostra identitat com a poble, per als valencians i per a tota la Corona d’Aragó.

I bé, hi ha molts projectes més que es queden pel camí i que necessiten de la col·laboració amb altres administracions. Els més de 25 milions que invertirà el MITECO, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en la correcció i laminació del riu Barxeta o l’ampliació del barranc de la Casella, des del pont de Xàtiva al riu Xúquer, que deuen estar en marxa en 2027. El pont de Xàtiva, que estava parat, aconseguírem desbloquejar-lo. Carcaixent donà el vistiplau i ja està en marxa. Tenien un termini per justificar els cinc milions fins al 31 d’agost.

Amb la Torre dels Coloms, va passar una cosa pareguda. Teníem un projecte que es va aprovar en els pressupostos participatius de la Generalitat. Han considerat continuar-lo, malgrat que els pressupostos ja han desaparegut, doncs molt bé. Han canviat el projecte però si el canvien ells, és cosa seua també. En l'església de la Murta tenim un altre paró, i hem perdut 1,8 milions d’una convocatòria del Ministeri, esperant l’autorització d’unes modificacions que ens han demanat. Esperem que ara arribe a temps i no perguem la següent que hem demanat.

Altres coses que ens falten: la reforma de l’hospital vell per dedicar a serveis socials o sanitaris, les rodones de la Barraca d’Aigües Vives, el pas de zebra de la CV-50 al mirador del Xúquer o el pàrking i accesos a l’Hospital de La Ribera, que estan molt restringits.

—Com és la relació amb els socis de govern i amb els partits en l’oposició?

—Al principi tenia els meus dubtes, com ja he dit altres voltes, amb un partit de caire conservador com UCIN. Enrique és molt treballador i lleial. I de fet ha sigut això el que ha salvat el govern perquè moltes vegades l’han temptat a ell directament, com ha comentat altres voltes. A pesar de tot, a nivell local, amb el Partit Popular ens entenem prou bé. O siga, amb el senyor Palacios i la resta de regidors tenim evidentment una entesa cordial.

No és el mateix, per exemple, amb el senyor Belda de Vox que, sobretot a nivell del ple, no deixa parlar, interromp, insulta. Això és intolerable dins d’un Ajuntament. Nosaltres som referents per al poble i estem en la obligació de mantindre una resposta adequada, democràtica i respectuosa.

I sobre Mar Chordà, el fiscal entendrà si n’hi ha o no delicte, i quan el jutge ho diga actuarem en conseqüència. Nosaltres, de moment, hem de donar crèdit i respectar tant el que diu ella com la presumpció d’innocència de Montalvá. Des de la Vicepresidència de Diputació diuen que emparem a un assetjador. Jo estes acusacions no les entenc, menys quan ells han decidit donar suport a l’alcalde d’Almussafes, que està en una situació similar.

La gent em demana que continue i els meus companys també; amb tots els projectes en marxa i els que poden vindre, necessitem una altra legislatura per a rematar la jugada"

—Quins són els reptes d’una ciutat que ja s’apropa als 50.000 habitants?

—Peticions tenim evidentment la de la Casa de la Música i un auditori de cultura, que estem ara fent el projecte. També d’infraestructures esportives. Farem una carretera nova en el camí del barranc de la Casella i el ficarem per l’ombria. Però per a mi allò principal és el repte adaptatiu al risc climàtic. Tots els projectes de recuperació postdana, per una banda, que són 21 milions, més els del Fons de Solidaritat, que ja són 12. I per l’altra banda, vora 10 milions més de fons FEDER i 850.000 euros + 1,5 milions del MITECO per a planificació i infrastructures de protecció front a inundacions.

En fons FEDER tenim un pla d’actuació integral que serien els projectes de futur. Per exemple seguir fent infraestructures blaves per disminuir el risc, com la millora del barranc de la Casella a l’altura del canal de les Basses, o l’arreplega d’aigües de pluja intenses en el carrer José Gregori Furió i Radiofonista Rovira, perquè no impacten als col·lectors de la zona del Venècia i l’avinguda del Parc. I això junt al que seria la mitigació, reduir el risc en sí.

I dins del poble mateix, treballar en infraestructura verda, és a dir, en ciutat esponja, que és ni més ni menys que llevar asfalt i formigó, junt a l’arbratge i l’ombra per a fer refugis climàtics externs. Hem començat pels entorns educatius del Bernat Montagud, l’Ausiàs March, el Lluís Vives i La Puríssima, i hem seguit amb tots els patis de les escoles alzirenyes.

M'encantaria que, en un futur pròxim, Alzira fora no sols eficient, sinó energèticament autònoma"

Dins del FEDER hem posat dos projectes que jo crec que seran emblemàtics per la ciutat. Un inclourà l’antiga gasolinera de Luis Suñer però, sobretot, una gran transformació d’eixa avinguda i de la dels Sants Patrons començant per la plaça del Regne. La farem més permeable i amb més ombra perquè connecte la zona central amb el lateral de l’antic Mercat, per ampliar el seu ús amb espais on la gent parle o faça activitats.

I després l'altre projecte gran i bonic serà el de l’Hort de Redal, on visualitzem un gran parc urbà. Tenim encara en el cap allò de la platja fluvial, ja que el mateix hort té un pou i eixa aigua es pot recircular i arribar al riu neta perquè la filtra la mateixa terra. I a més, podràs tenir una zona d’esplai bé per al bany, bé per a activitats esportives i de gaudi. I tenim també una connexió interessant entre els canals que acaben per a rematar l’anell verd per la zona de l’est, la Muntanyeta, i pegar la volta per el Torretxó, que estem ja començant a planificar també una zona verda en la corona perimetral que dignifique eixa zona que circunvala l’Alquerieta.

I també seguir treballant en la mobilitat sostenible i la transició energètica. Hem acabat de posar en tots els col·legis plaques solars, que reduiran el nostre consum i evitaran un augment de facturació excessiu. I estem mirant de posar-ho en altres sostres també, inclús fer algun polígon energètic. A mi m’encantaria en el futur que Alzira fora no sols eficient sinó energèticament autònoma.

Treballar, com estem fent, a base d’augmentar carrils bici, connectar-los entre sí, que arriben als polígons, que arribe millor el transport públic als polígons i a l’hospital. I en el tema energètic igual, seguir el que hem iniciat a nivell d’escoles i que passe a la gent. Tenim una comunitat energètica local de consum propi, però són massa poques vivendes i la idea meua és seguir ampliant totes les teules que puguem dels edificis públics, convéncer els polígons industrials que ahí poden estalviar molts diners.

I el que sobre d’energia, entrar-ho a través d’estes comunitats locals i que vaja a parar a les poblacions i als barris, perquè els isca més barata l’energia i també estalvien.

—Revalidarà la seua candidatura de cara a les eleccions de 2027?

—La gent em demana que sí. En esta perspectiva de balanç, sent positiu, i amb tots els projectes en marxa i els que poden vindre, necessitem una altra legislatura per a poder
acabar de rematar la jugada. I els meus companys també m’ho han demanat, per tant em veig quasi obligat a dir que sí. No era la meua idea inicialment, però en estos moment jo crec que fan falta eixos 8 anys i que l’equip que està ara continue. I a partir d’ahí, espere que algú m’agafe el relleu.

Voldria posar en valor abans d’acabar la tasca de l’Associació Empresarial d’Alzira, que ha aconseguit un acord històric a nivell de la carretera d’Albalat i posar en marxa dos EGM. Estic molt content de la població que tenim, en general, i de la joventut en particular, en la qual tinc posades moltes esperances. N’hi ha moltíssima gent amb ganes d’aportar. Creu Roja, VACIF, ADISPAC, ADAFIR, AFA... I altres col·lectius mediambientals, educatius, culturals, festius, etc., que fan gran esta ciutat.

Estem en un moment de creixement poblacional i econòmic espectacular, amb importants inversions empresarials. La nostra obstinació és compatibilitzar això amb serveis, vivenda, natura, festes, cultura, seny i felictat per a tota la ciutadania. I seguir treballant des de la proximitat perquè Alzira continue sent un referent, valencià però també estatal, en benestar i resiliència.