Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
L’Alcúdia afronta la recta final de la legislatura encara marcada per les conseqüències de la dana del 29 d’octubre de 2024. Després de vora huit mesos de baixa, l’alcalde ha représ el càrrec amb el repte de recuperar el ritme de gestió municipal i impulsar les nombroses actuacions de reconstrucció pendents. Entre les prioritats per als pròxims mesos situa també la regularització de la situació comptable de l’Ajuntament, el pagament de factures pendents i la millora de la seguretat ciutadana.
—En juliol vosté es reincorpora al càrrec després de vora huit mesos de baixa. Què ens pot contar sobre les circumstàncies que el portaren a eixa situació i sobre la seua decisió de reincorporar-se?
—No m’agradaria dir que està és una legislatura fallida perquè encara no s’ha acabat, però sí que és una legislatura molt especial marcada per la dana. Els dies posteriors, l’Alcúdia va reaccionar molt bé, rapidíssimament. Jo crec que vam ser dels primers pobles en recuperar una certa normalitat. Però després, ens ha costat molt anar gestionant tota la postdana: els 37 milions que ens venen del Ministeri de Política Territorial, els que venen del MITECO, del Ministeri de Joventut i Infància, de la Diputació, de la Generalitat, 2 milions de fons europeus... Ens han vingut moltíssimes ajudes per tots els costats i ens està costant molt poder gestionar tal quantitat de recursos, expedients i tràmits administratius.
Estem gestionant un pressupost que s’ha quadruplicat, de més de 50 milions, amb el personal d’una casa com esta que, com a molt, gestiona un pressupost de 12 o 13 milions. Fins i tot, fixa’t, encara ens queda pagar l’última aportació d’1,4 milions de les ajudes de la Fundación Amancio Ortega, i d’ací un mes farà dos anys de la dana. Ens ha costat molt gestionar. I tardarem encara, el remat de totes estes obres segur que no coincidirà amb el final de la legislatura.
I a mi em va passar el que mai m’havia passat. Jo porte treballant tota la vida, ja vaig complir 65 anys, i era la primera vegada que havia agafat una baixa mèdica. Vingué provocada per una saturació, una acumulació d’ansietat, d’estrés, que fa que col·lapses un dia, que vages al metge i que et diga “pare vosté” perquè, si no, açò pot esdevindre en anginies de pit o en infarts o en ictus. I vaig parar més temps del que jo haguera volgut, pràcticament 8 mesos.
I ho he passat malament. Veia que estava en casa i, tot i que anava recuperant-me, no podia ajudar a solucionar els problemes que tenia l’Ajuntament. Però no em trobava amb forces per a continuar. Anava al metge i a la MUTUA tots els mesos: “És que vull tornar”. I em deien: “No, no, ni se t’ocórrega”. I vaig tardar, jo hauria volgut incorporar-me després de Pasqua i em vaig incorporar amb l’estiu ja iniciat.
Una època molt dura, molt complicada. I he de dir, i ho dic i m’agrada dir-ho, que he pogut eixir d’este forat principalment i gràcies a la meua dona. Amparo ha sigut una peça fonamental i determinant.
I també és de veres que he trobat en falta el recolzament incondicional dels meus companys. No els ho retrac però sí que he d’evidenciar-ho. Poden dir que no ho feren per evitarme problemes i maldecaps i que no em preocupara... Però jo ho he trobat a faltar, perquè en un equip ens cobrim entre tots les espatlles, ens defensem, treballem i anem tots a una. I això no ha passat.
I he tornat —a molts els ha sorprés perquè pensaven que no tornaria— per responsabilitat. I no és una frase feta que queda molt bé. He sigut tres legislatures regidor, és la meua tercera legislatura d’alcalde. Jo no me’n puc anar a casa —tot i que tenia motius per haver-me’n anat, inclús la jubilació— sabent que queda tant per fer. Pense que la meua aportació és necessària. Eixe és el motiu principal.
Em va passar el que mai m’havia passat; jo porte treballant tota la vida i era la primera vegada que m’agafava una baixa; vaig col·lapsar i el metge em va dir que parara”
—Efectivament, l’Alcúdia va ser un dels municipis més afectats per la dana del 29 d’octubre de 2024. Quines són les actuacions de reconstrucció en marxa i quines queden pendents?
—De moment la que està pràcticament finalitzada és la de la reconstrucció de l’Àgora. A partir d’octubre, estarà novament a l’abast de totes les entitats i associacions del poble. Una altra actuació és la reposició de tota la instal·lació de l’enllumenat públic, que estava baix terra i que, com a conseqüència del fang i de l’aigua s’havia fet malbé. Férem una primera actuació d’emergència que ja ha acabat, i queda ara una segona fase que també aprovàrem d’emergència en el plenari ordinari de juliol. Així acabaran d’executar-se totes les obres necessàries perquè tot el casc urbà i els polígons tinguen l’enllumenat públic que tenien abans de la dana.
I després n’hi ha una que començarà ben aviat, que és tota l’actuació que es farà baix terra i que executarà Aguas de Valencia. Cal renovar molts embornals que es quedaren taponats per la solidificació del fang, i uns nous col·lectors que afavoriran la canalització d’aigües cap a la depuradora en cas de futures tempestes o avingudes. I també hi ha, dins d’eixa actuació, unes basses de laminació en la zona del sector 10, entre l’autovia A-7 i el polígon on està ara el McDonald’s. Una execució de més de 4 milions d’euros per a fer com un depòsit de tronades, perquè tota l’aigua que caiga en superfície puga dirigir-se cap allí i distribuirse a poc a poc pel sistema de clavegueram.
Són les actuacions més immediates, però en tenim moltes. Hi ha també l’actuació a tots els parcs i jardins del poble, de més d’un milió d’euros, per a reposició de tanques, jocs i arbratge. I després, tota l’actuació en la zona poliesportiva, que inclou des del canvi de la gespa en els camps de futbol fins a les reparacions en la pista d’squash, en les pistes de pàdel, en els pavellons coberts, en tota la instal·lació elèctrica... Una altra que és important —estes són ja les més grans— és l’actuació en camins rurals, també destrossats per la dana. I l’última de totes ha de ser en vials públics, perquè després de totes les obres caldrà refer i reasfaltar carrers i voreres.
M’he deixat una actuació que l’ha fet directament la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que és la mota de seguretat en la zona del riu Magre. Una obra rapidíssima —perquè això hauria d’haver-se acabat ara a mitjans de 2026—, d’enginyeria capdavantera.
El meu objectiu principal és regularitzar la situació econòmica i pagar totes les factures pendents del 2025, sobretot als xicotets comerços i empreses”
—Més enllà de la reconstrucció, quins objectius es marca per als huit mesos que queden de legislatura?
—Jo el que tinc ganes realment és que la maquinària administrativa i de gestió de l’Ajuntament de l’Alcúdia torne a recuperar el pols que tenia abans de la dana. Tinguérem un canvi important en la gestió econòmica de l’Ajuntament. Ací havíem tingut més de 30 anys un interventor que es jubila en setembre del 2024. I el mes següent, ens ve la dana. Ve un interventor temporalment i ens pilla amb el peu canviat. Altres procediments, altres metodologies, altres formes de vore i d’entendre la intervenció municipal.
Tant de problema tinguérem a l’hora de poder continuar gestionant, que en l’any 2025 no poguérem fer pressupost. I això va ser una cosa que ens va afectar molt. El no poder tindre pressupost ens va impedir aportar a les entitats i associacions locals la part d’ajuda de l’Ajuntament. Eguany, afortunadament, tenim pressupost, i estem ja gestionant tot el tema de les ajudes i subvencions a les entitats tant esportives com ciutadanes com també les nominatives.
I un dels meus objectius principals, per no dir el principal, és regularitzar tot el tema comptable i pagar totes les factures pendents del 2025, corresponents especialment a comerços locals, tallers, indústries i sobretot xicotetes empreses del poble. Eixe és l’objectiu número 1.
I el número 2, per a mi ha de ser el tema de la seguretat ciutadana. Fa poc, tinguérem una reunió amb propietaris i veïns de zones rurals, dels termes entre Guadassuar i l’Alcúdia, perquè portaven ja una ratxa de molts mesos de robatoris i temptatives de robatori, una situació que havia causat una sensació d’alarma social total. Esta reunió va ser molt positiva, s’estan fent serveis de patrulles i de vigilàncies mixtes, amb policies locals i guàrdies civils. Han continuat havent alguns robatoris però han anat reduint-se. Tot i això, no podem conformar-nos, hem d’arribar a erradicar completament el problema.
I també ací en el poble, on tenim per desgràcia un parell de nuclis de degradació social que generen inseguritat ciutadana. Un és el barri de les Comes, un punt negre que requerix del treball conjunt de l’actuació policial i de les administracions públiques competents. Per vore si d’alguna manera les persones que viuen ahí en unes condicions, en algun cas, infrahumanes, es poden anar reubicant en altres poblacions i zones perquè deixe de ser el que és, un focus de delinqüència reconegut.
Quan hi ha un problema de seguretat ciutadana i de delinqüència, el que no podem fer mai les autoritats és tirar balons fora i girar el cap cap a un altre costat, sinó afrontar el problema. Cal lluitar també contra els actes vandàlics, amb actuacions policials però sobretot educant i fent molta campanya des de les administracions. I hem de recolzar i dotar de més mitjans humans i tècnics a la nostra policia local. També m’agradaria dir que comptem sempre amb la col·laboració estretíssima de la Guàrdia Civil.
Una altra prioritat és la millora de la neteja viària i el manteniment de parcs i jardins.
El distanciament s’ha evidenciat públicament, però estic segur i convençut que es reconduirà la situació; jo pense que encara estem a temps"
—Quines són les perspectives de cara al 2027?
—El meu objectiu, ho he dit i ho he reiterat, és acabar la legislatura. Però no acabar-la per acabar-la, sinó avançar en tot el que tenim per fer. I intentar que les obres de reconstrucció de la dana avancen el màxim que puguem abans que acabe la legislatura. No perquè ve una campanya electoral, sinó perquè ja seran quasi tres anys des que el poble té la mancança d’unes infraestructures i unes instal·lacions municipals que el 29 d’octubre del 2024 deixaren de funcionar.
Per tant, l’últim diumenge de maig del 2027, jo no em presentaré a la reelecció, evidentíssimament que no. Jo soc el quart alcalde del Partit Socialista de l’Alcúdia i espere i desitge que el proper alcalde o alcaldessa continue sent del mateix partit que estem governant des de l’any 1979. L’Alcúdia, en els 48 anys que farà l’any que ve quan siguen les municipals, s’ha transformat radicalment. D’un poble llaurador a un poble capdavanter en cultura, medi ambient, indústria, convivència... Això ho hem de recuperar. I faré tot el que estiga a la meua mà perquè això passe.
—Vosté ha manifestat sentir-se apartat d’eixe Partit Socialista. Fins i tot, ha contat que li han demanat directament anar-se’n. Creu que estes friccions poden posar en perill l’estabilitat del govern municipal?
—Arran de la meua baixa, per circumstàncies, han hagut eixos problemes de distanciament. S’ha evidenciat públicament, jo pense que mai hauríem d’haver arribat ahí. Però estic segur i convençut que es reconduirà la situació, que els membres de l’equip de govern tenim molt clar que hem sigut el·legits per a estar al capdavant d’este poble durant 4 anys, i sobretot, en una situació tan dura i dramàtica com ens ha tocat viure.
Tampoc tenim per què ser amics, però sí assumir la nostra responsabilitat com a alcalde i regidors de la corporació i de l’equip de govern en concret. Jo pense que encara estem a temps i que encara queda molt per fer. Apel·lant a les paraules d’un dels poetes que més m’agraden, Miquel Martí i Pol, tot és possible perquè n’hi ha molt per fer, sempre que ho fem des de la unitat El Partit Socialista ja ha tingut durant estos anys moments complicats de transicions entre uns candidats i uns altres, i ho hem fet fins ara d’una forma molt ordenada, molt correcta, i esta vegada per què no?
Jo crec que anem a visibilitzar una unitat en l’equip de govern que a alguns els desagradarà però a la immensa majoria de gent del poble els alegrarà. Jo no li done la culpa a ningú. Quan dos barallen, sempre els dos han pogut fer alguna cosa més. Ací no ens hem barallat, però sí que hem tingut un desencontre, no podem negar-lo. L’hem tingut i s’ha fet, per desgràcia, públic i notori en mitjans de comunicació. Però hem de tindre la capacitat de recomposar això i de tornar a esta unitat necessària, ja no sols pel partit, sinó perquè el poble ens demana que treballem tots a una. Si no, el poble deixarà de confiar en nosaltres, i això no ho podem permetre.