Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
La Diputació de València ha ordenat el pagament de 56.000 euros al Fossar d’Alzira per continuar amb el procés d’identificació genètica de les restes de 211 persones represaliades pel franquisme. La quantitat correspon a l’última anualitat de la subvenció de 185.000 euros concedida en 2025 per a esta fase dels treballs.
Amb esta nova aportació, la corporació provincial eleva a més de 300.000 euros la inversió destinada entre 2023 i 2026 al projecte del Fossar d’Alzira, que inclou l’exhumació, individualització i identificació de les víctimes, així com la construcció d’un nou espai memorial.
Més de 300.000 euros en tres anys
La primera ajuda de la Diputació va arribar en 2023, amb una aportació de 109.000 euros per a extraure les restes que havien sigut soterrades en un memorial i iniciar la reconstrucció i individualització dels cossos.
Els treballs van resultar especialment complexos perquè les restes havien sigut recuperades anys abans sense garanties tècniques i per personal no qualificat. Els cossos havien sigut col·locats de manera conjunta en sacs i posteriorment depositats en el memorial, on les filtracions d’aigua també havien afectat l’estat de conservació.
La complexitat del procés va obligar a ajornar la fase d'identificació genètica, que posteriorment va poder reprendre's amb una nova ajuda provincial. En setembre de 2025, la Diputació va concedir 185.000 euros, distribuïts en dos anualitats, per afrontar la identificació de les restes.
A més, entre 2024 i 2025 la institució provincial va aportar 30.000 euros per a la reconstrucció del primer panteó d’Espanya dedicat als represaliats pel franquisme.
La vicepresidenta de la Diputació i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, considera que el projecte d’Alzira destaca tant pel nombre de víctimes com per la dificultat dels treballs. En este sentit, assenyala que la identificació pot permetre “posar fi a processos que porten oberts més de 80 anys” i ajudar a reconstruir les històries familiars interrompudes per la dictadura.
Més de 200 mostres, ja al laboratori
En estos moments, més de 200 mostres de restes esquelètiques han sigut remeses al laboratori d’Antropologia Forense, junt amb mostres aportades per familiars que poden servir per establir possibles relacions de parentiu.
L’objectiu és comparar el material genètic de les restes amb el de les famílies que busquen identificar els seus avantpassats. En el cas d’Alzira, al voltant d’una trentena de famílies estan immerses en este procés.
Més de la meitat de les persones represaliades enterrades al Fossar procedien d’Alzira, mentre que també hi ha víctimes de municipis com Carcaixent i Guadassuar, a més de nou veïns de Simat, un de Dénia, un de Cheste i altres nou persones l’origen de les quals no ha pogut ser determinat.
El Fossar i una història encara per reconstruir
Entre l’1 de maig de 1939 i el 29 d’abril de 1940, més de 200 persones van ser afusellades i enterrades en fosses comunes del cementeri d’Alzira en el marc de la repressió franquista.
Alzira era un dels caps de comarca on es van produir execucions després de la Guerra Civil. Encara que la repressió es va concentrar especialment a ciutats com Alacant, Castelló i Paterna, altres municipis com Alzira, Sueca, Llíria o Gandia, que disposaven de presons pròpies, també van registrar nombrosos afusellaments.
Les víctimes del Fossar provenen principalment de la Ribera Alta i la Ribera Baixa i formen part d’un episodi de la repressió franquista que encara manté moltes històries familiars sense tancar.
El principal repte ara és precisament posar nom a les restes. Després de dècades i d’un primer trasllat dels cossos sense garanties arqueològiques ni antropològiques, la identificació genètica és l’última peça d’un procés que busca recuperar no només les restes, sinó també la identitat i la història de les persones que van ser enterrades al Fossar d’Alzira.