Entre projectes patrimonials i de regeneració urbana, Alberic avança en una legislatura marcada per actuacions que busquen reforçar la seua identitat. La recuperació del Convent dels Àngels, la rehabilitació de l'Atenea i la renovació del centre històric encapçalen una acció de govern que també posa el focus en la promoció de la Setmana Santa i la mona, així com en els reptes de convivència.
—Fins ara, quin balanç fa de la legislatura?
—Pense que positiu, la veritat. Per una part, sí que he notat molta dificultat en l'administració. Devem ser autocrítics en l'administració, totes les ferramentes legals que s'han posat estan dificultant molt la tramitació, i és una cosa que ens està passant en totes les administracions locals a
nivell general. No obstant, crec que el balanç és positiu perquè, a pesar d'haver viscut moments molt complicats com la dana, que és probablement la tragèdia més important de la història del poble valencià, pense que com a administració hem reaccionat bé i s’estan duent a terme els projectes que havíem
planificat. La veritat és que, en el cas d'Alberic, estic molt content de com estan evolucionant els projectes que tenim en marxa.
El convent dels Àngels és l'edifici, a nivell patrimonial, més important del poble d'Alberic; hui s'ha posat en valor gràcies a una subvenció europea"
—Quins projectes destaca?
—Jo crec que d’esta legislatura els projectes estrela sense dubte són el Convent dels Àngels, l'adquisició i rehabilitació de l'espai que serà un futur espai cultural que és l'antiga sala Atenea i la rehabilitació del centre històric en la reforma del carrer Sant Antoni, el carrer Rafael Comenje.
El convent ja està finalitzat i inaugurat. Estem parlant d'un edifici que històricament estava abandonat. És l'edifici, a nivell patrimonial, més important del poble d'Alberic, un convent entre els segles XVII i XVIII, és a dir, un edifici de prou més de 300 anys que era pràcticament un magatzem amb deixalles. Hui s'ha posat en valor gràcies a una subvenció europea i es convertix en un espai cultural referent al nostre poble.
També, com et deia, l’Atenea, és una antiga sala de festes. Realment és un antic molí d'arròs que a l'últim segle, a les últimes dècades s'utilitzava com a sala de festes. L'Ajuntament l'ha adquirit i serà un espai també d'àmbit cultural, d'àmbit associatiu, sobretot pensant per la nostra banda, la Societat Unió Musical d'Alberic, que ha crescut de tal manera que no té espais per a dur a terme les seues activitats, i també les falles, que han crescut de manera exponencial. La nostra panantificació és que al 2026 finalitze i també serà un projecte històric.
I la rehabilitació del carrer Sant Antoni i el carrer Rafael Comenge, que canviarà totalment el centre històric d'Alberic, posant-lo en valor, embellint-lo. I també serà un projecte molt valuós per al nostre projecte polític i, el que és molt més important, per al poble.
—Com avança el projecte de la Casa de la Música?
—Precisament estem ara duent a terme un estudi per a vore exactament com està l'obra, si s'ha deteriorat, si no s'ha deteriorat, també les actualitzacions a nivell legal que caldria dur a terme. I quan estiga eixa fotografia de la situació, es dirà exactament com està l'obra, què ens queda per poder-la finalitzar i quant costa. Una vegada finalitzat això, el que volem és dur a terme el projecte. I mentrestant, estem treballant en buscar el finançament perquè som tots conscients que com a poble no anem a poder dur-ho a terme, perquè estem parlant d'un projecte de milions d'euros i que és un dels grans reptes d'Alberic. Però anem pegant passets en este moment.
—Quins són els objectius principals del que queda de legislatura?
—Sense dubte, finalitzar els projectes que tenim en marxa. Com has vist, tenim projectes molt ambiciosos per davant i hem de finalitzar-los. Hem parlat d'instal·lacions, hem parlat d’obres, o siga, hem parlat d’objectius materials. Però també tenim altres de caràcter immaterial com és aconseguir la declaració de Bé d'Interès Cultural o Bé d'Interès Turístic –i després la seua protecció com a tal– del Diumenge de Rams i la Setmana Santa. Des de la regidoria que comanda el meu company Antoni, s'està treballant en profunditat i serà una de les coses que, en el que queda de legislatura, anem a donar alguna agradable sorpresa per a tot el poble.
Crec que hem aconseguit que la carta de presentació d'este ajuntament sempre siga la seua mona; és més, m'encanta quan em diuen l'alcalde mona"
—També des d'Alberic s'ha fet un esforç des de fa anys per a potenciar i donar a conéixer la seua mona. Queda algun pas pendent per a la protecció i foment d'este producte tradicional?
—Estem treballant en una classificació i una sèrie de passos per a seguir posant-la en valor. Era un dels objectius quan vaig entrar d'alcalde, ja férem la ruta de la mona, hem fet una série d'accions per posar-la en valor. Crec que hem conseguit que la carta de presentació d'esta institució com a ajuntament sempre siga la seua mona. I en això em sent tremendament orgullós. És més, m'encanta quan me diuen –a vegades ho diuen en to positiu, algunes altres en to pejoratiu– “l'alcalde mona”.
És de veres que jo sempre allà on vaig duc la mona per davant, que pense que és un orgull i és la millor manera de representar Alberic i és l'emblema d'Alberic. Per això ara mateix tenim una série de planificacions que tampoc puc adelantar-te excessivament perquè he de reunir els forners per explicar-los, però crec que serà algo molt xulo, molt important i que seguirà fent créixer la importància que té la mona, ja no només dins d'Alberic, sinó en tot el nostre territori.
Ningú podria atribuir-se un mèrit que no té, la mona ha sigut històricament molt coneguda, però jo crec que en els últims anys nosaltres hem col·laborat, com a mínim, a dur-ho més enllà. Ho hem posat molt en els mitjans de comunicació, hem fet una aposta molt frontal per engrandir el que suposa i jo crec que ha ajudat, perquè s'ha disparat la presència de gent de fora buscant mona, com mai, i jo crec que nosaltres en això un poquet hem col·laborat.
Per supost, el treball dels forners, que és un ofici pràcticament en perill d'extinció. Com veus, en molts pobles no paren de tancar-se forns. Inclús en el cas d’Alzira, que és la capital de la comarca. I ací es mantenen, fins i tot alguns es revitalitzen, canvien de generacions. Costa, la veritat, però ells estan fent un esforç per conservar esta tradició que al final ens identifica com a poble.
Gràcies a pressions com la d'Alberic, hi ha hagut un canvi legislatiu: ara la reincidència en la defraudació de fluïd elèctric per plantacions és delicte greu"
—Parlant d'altres asumptes que han centrat les notícies sobre el municipi a finals del 2025 i principis del 2026, quina és la situació actual dels enganxaments il·legals a la llum?
—Eixe tema l’he patit molt, però l ’he encapçalat molt. M’he enfrontat, he a nat al barri de la Troneta, quan hi ha hagut redades he estat allí. He pressionat molt a la Guàrdia Civil, a la Delegada del Govern, al Secretari d’Estat… I hi ha hagut resposta. Iberdrola està soterrant les línies de tota esta zona del poble. Una gran inversió, i és per tot el que he pressionat.
És un problema que està passant en tots els pobles. Però ací, no sé si pel meu perfil tan proper amb els veïns, m’he implicat moltíssim. I la veritat és que estan havent resultats. S’han fet fins i tot reunions informatives amb els veïns al Saló de Plens de l’Ajuntament, on m’he exposat davant de 60 o 70 persones per escoltar les seues demandes. A excepció del Ministre, amb tots he parlat. I al final, s’ha aconseguit. Però no s’aconseguix immediatament i aleshores pareix que no es faça res.
Ens hem de sentir satisfets que gràcies a la nostra pressió i al nostre treball, de cara el futur tindrem resposta. I també que gràcies a pressions com la d’Alberic, hi ha hagut un canvi legislatiu: ara la reincidència en la defraudació de fluid elèctric amb motiu de les plantacions de marihuana s’ha considerat un delicte greu.
—A hores d'ara, quins són els reptes més urgents al municipi?
—Un problema no d’Alberic, sinó de tots els pobles, és l’estacionament. Estem treballant i és una de les nostres obsessions, perquè ha augmentat el parc automovilístic de tots els pobles i això suposa un repte a vore on col·loquem tots els cotxes. Perquè a la vegada que augmenten els vehicles això provoca que disminuïsca l’espai per als peatons. Per tant, hem de ser capaços de conjugar espai perquè puguen estacionar amb guanyar-li espai als vianants en el carrer, perquè si no seria tot cotxes. I això és un repte per a tots els municipis i totes les ciutats. I en el cas d'un municipi del tamany d’Alberic, que som poble però per a algunes coses ja som xicotetes ciutats, molt més. Eixe un.
Després, seguir en la protecció de la Muntanyeta. La Muntanya és el nostre espai natural i és la debilitat de tots els veïns i veïnes. Hem patit, a conseqüència de la sequera –que ha millorat en els últims mesos– esta malaltia que està passant en tot el Mediterrani, i estem treballant molt per a solucionar-ho. Jo pense que eixe és un dels nostres reptes, protegir definitivament la Muntanya i millorar-la.
Sempre els polítics tendim a parlar de grans projectes d’obra, però una de les coses que ens ha d’obsessionar més és el futur de la gent més jove. I problemes com l'assetjament escolar o, en general, quin serà el futur d'ells, jo crec que és un repte per davant.
—Vosté va interposar una denúncia per casos d'assetjament a través de les xarxes socials. Com es treballa des de l’Ajuntament per protegir els menors i adolescents?
—S’està fent un seguiment per part de serveis socials d'aeste tema. A més, es manté un contacte amb les famílies. També per part de la Guàrdia Civil, lògicament, és el cos de seguretat responsable de perseguir este tipus de delictes. Però jo crec que és fonamental la conscienciació. Tenim damunt de la taula una campanya que volem dur a terme per a conscienciar a la gent del mal que es pot fer a través de les xarxes socials.
Jo crec que és el problema del futur. Es parla molt de la intel·ligència artificial, del futur de la ciència i la tecnologia. Però jo crec que el problema del futur en l’ésser humà és el tema de les malalties mentals, sobretot en els joves. No som conscients que una situació d'assetjament pot derivar en un trastorn mental.
És un tema al que li pegue moltes voltes. El tema de la salut mental en el futur.
S'estan diluint molt les ideologies i s'està apostant molt per les persones; per tant, el municipalisme està en alça i ho estarà"
—Com a alcalde que va nàixer del Partit Popular, quina és la relació actual amb l'oposició?
—Jo crec que és bona, és una de les coses que he tractat de treballar prou. Segur que, puntualment, parles amb algun d'ells i diu “no és tan bona”, però ho intente. Com a mínim, hi ha una relació cordial. El clar exemple és que aconseguírem prou recolzament en el pressupost, que no és habitual. Diversos grups de l'oposició ens recolzaren el pressupost, i això no és habitual en les administracions públiques, a no ser que formen part del govern. I això demostra que, com a mínim, tenim capacitat de negociació, i hui tinc una bona relació i una bona sintonia a títol personal. Jo crec que això és bo per a Alberic.
Jo et diria que és la legislatura que millor relació he aconseguit amb l'oposició.
—Com a formació independent que està dins del paraigües de la Unió Municipalista, com veu actualment la força del municipalisme?
—Sense dubte, caminem cap a una política cada vegada més humana i més personal. És a dir, jo crec que s'estan diluint molt les ideologies i s'està apostant molt per les persones. Per tant, el municipalisme està en alça i ho estarà.
—I com veu la força del seu projecte?
—Jo sempre he sigut un romàntic del meu poble i em sent molt orgullós del que hem aconseguit. Fins i tot, que és un dels projectes que, a nivell independent, més recorregut ha tingut. I el nostre cas d'Alberic, d’independència, és un referent, crec, en positiu. No sé si soc un poc atrevit de dir açò, però és de veres. Jo crec que majoria absoluta independents només tenim Ontinyent i Alberic.
—Quina opinió li mereix la demanda de reduir el llindar de vots al 3% perquè les forces independents puguen accedir a Les Corts?
—Que és important. Es criminalitza molt açò, perquè eixa pluralitat pareix que sempre vaja en perjuí. És de veres que hi ha casos en què s'ha abusat d'eixes minories i s’ha ficat un poc en jaque al govern abusant de la seua posició.
Però en altres casos, un clar exemple del bon funcionament és la Diputació de València. Natàlia Enguix i Vicent Mompó, el president i la vicepresidenta, crec que han aconseguit fer un tàndem molt bo. I a pesar d’eixa situació, ho han sabut dur, i demostra que ahí les minories han col·laborat i han humanitzat un poc la gestió de la Diputació.
Escoltant en el Feminari de la Diputació a Vicent Montpó, jo ahí denote la influència de Natàlia. I jo crec que en este cas, eixa minoria ha afavorit a humanitzar la gestió de la Diputació per part del Partit Popular.
Encara que ahí, com t’he dit abans, es demostren les persones. I per a mi, en els dos casos, Vicent Mompó i Natàlia Enguix són dos referents polítics. I han demostrat que, encara que les minories han sigut les que han permés un govern en la Diputació, ha sigut en benefici de la gestió política.
—I tornant a l'alcalde d’Alberic: revalidarà la seua candidatura per al 2027?
—Bé, és una cosa que encara no he decidit. Sí que puc dir que, hui per hui, seguisc tenint molta il·lusió i molts projectes entre mans. Seguisc tenint la mateixa força. També he madurat com a persona, perquè és veritat que vaig entrar molt jove com a alcalde, i la maduresa m’ha permés ser millor gestor i ser més just. I això em permet ser més just com a alcalde. Tal vegada dir “ser millor alcalde” seria un poc atrevir per la meua part, però ser més just com a alcalde i ser un millor gestor a nivell administratiu. Per això, si t'ho diguera a dia de hui, tinc il·lusió de continuar. Encara no he pres la decisió, però al final el que ha de prendre la decisió és el poble.
Jo crec que el meu feedback en el poble seguix sent molt positiu. Tinc un molt bon grup de persones que estan molt implicades, que és una cosa molt difícil. Hui trobar gent que estiga disposada a un sacrifici com este no és gens fàcil.
A més, ara mateix, tots els carres polítics no passen per molt bon moment. Però bé, confiem ara d'acabar bé la legislatura i vorem què decidim de cara a la pròxima.