Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
El Camp de Túria té patrimoni, naturalesa, gastronomia, música, història i un teixit d’empreses i professionals disposat a convertir tots estos recursos en experiències capaces d’atraure visitants. La comarca ha mostrat este divendres a Riba-roja de Túria algunes de les moltes maneres d’entendre i impulsar el turisme; des de la defensa i recuperació del Túria fins a la música, la divulgació del patrimoni o la lluita per fer de la naturalesa un espai accessible per a totes les persones.
Amb estes diferents mirades com a teló de fons, el Castell de Riba-roja de Túria ha acollit les VIII Jornades de Turisme del Camp de Túria, organitzades per El Periódico de Aquí.
Abans de començar les intervencions, les persones assistents han participat en una visita guiada pel Castell de Riba-roja, una fortalesa d’origen islàmic, els orígens de la qual se situen entre els segles IX i XI, i que constituïx un dels principals testimonis de la història del municipi.
El recorregut, a càrrec de Diana Ramos, tècnica de Turisme i Patrimoni de Riba-roja, ha permés descobrir l’evolució d’un edifici que ha experimentat nombroses transformacions al llarg dels segles i que, després del seu procés de recuperació, s’ha convertit en un dels grans espais culturals i turístics de Riba-roja.
El Castell alberga actualment el Museu Visigot de Pla de Nadal (MUPLA) i el Museu de Ceràmica del Castell (MUCA), dos espais que permeten acostar-se a diferents etapes de la història local i que formen part de l’aposta del municipi per recuperar, conservar i divulgar el seu patrimoni.
Després de la visita guiada, les persones assistents han compartit un coffee break oferit per El Periódico de Aquí abans d’accedir a la sala principal del Castell, on s’ha desenvolupat el programa de ponències.
El repte de protegir el territori
La regidora de Turisme i Patrimoni de Riba-roja de Túria, Esther Gómez, ha sigut l’encarregada de donar la benvinguda a una jornada presentada i moderada per Miriam Sánchez, coordinadora d’esdeveniments d’El Periódico de Aquí.
Gómez ha definit el Castell com un espai “receptor de cultura, festiu i també turístic de primer ordre” i ha reivindicat les jornades com un punt de trobada per als diferents agents implicats en el desenvolupament del sector.
“Este fòrum anual és un punt de trobada imprescindible per a tot el sector turístic i el teixit associatiu de la nostra comarca”, ha destacat la regidora.
El Camp de Túria, ha recordat, té la “fortalesa i la fortuna” de comptar amb un extraordinari patrimoni històric i natural. Una riquesa que obri importants oportunitats, però que planteja també grans desafiaments. Entre ells, continuar avançant cap a un model turístic respectuós i sostenible.
La responsable municipal ha destacat en este sentit els projectes de conservació desenvolupats al voltant del Parc Natural del Túria i iniciatives de recuperació ambiental i reforestació amb espècies autòctones, especialment després de la dana d’octubre de 2024.
Però la protecció i promoció del territori, ha defensat, exigix també innovació, governança i, sobretot, cooperació entre municipis. Una necessitat que ha estat present, d’una manera o una altra, al llarg de totes les intervencions de la jornada.
Un riu que no entén de fronteres
Riba-roja ha sigut també protagonista de la primera de les ponències amb la presentació de la pròxima edició de l’Ofrena al Riu Túria, una iniciativa que el municipi celebra cada cinc anys per reivindicar la importància d’un espai natural estretament lligat a la història, el paisatge i la identitat de nombroses localitats. “El riu és el fil conductor de les nostres vides”, ha afirmat Esther Gómez durant la seua intervenció.
La pròxima edició estarà inevitablement marcada per les conseqüències de la dana. La regidora ha recordat la duresa de veure les riberes “totalment destruïdes” i perdre sendes fluvials i rutes turístiques que durant anys havien format part de l’oferta del municipi. Uns espais en la recuperació dels quals ja es treballa amb la mirada posada en tornar a acostar la ciutadania i els visitants al Túria.
Precisament, l’Ofrena tornarà a posar damunt la taula la necessitat de protegir el riu des d’una perspectiva que vaja més enllà de cada terme municipal. “El Túria no entén de fronteres administratives ni polítiques”, ha subratllat Gómez, qui ha avançat que la primera setmana de novembre reunirà exposicions i diferents activitats culturals i de sensibilització al voltant del riu.
La programació inclourà també la novena edició de la Festa del Dux, una altra de les cites amb les quals Riba-roja posa en valor la seua història i, en este cas, el passat visigot del municipi. Diana Ramos, tècnica de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament, ha sigut l’encarregada de presentar esta part de la programació i ha subratllat la importància de construir l’oferta turística a partir de la mateixa identitat del territori. “L’ésser visigot forma part de la nostra identitat”, ha destacat.
A través d’esta celebració, el municipi busca acostar este patrimoni a la ciutadania i donar-lo a conéixer també entre els visitants a través d’un relat construït al voltant de la història i la identitat de Riba-roja. Una festa que, després de nou edicions, continua creixent i fent-se un lloc al calendari cultural i turístic de la comarca.
Una comarca que es pot viure, tastar i descobrir
Si Riba-roja ha posat l’accent en la identitat i la protecció del territori, la Mancomunitat Camp de Túria ha mostrat les possibilitats de convertir els recursos de la comarca en experiències.
La responsable del servei de Turisme, María de Manuel, ha presentat ‘Disfruta i Regala Experiències Camp de Túria’, una iniciativa desenvolupada amb la participació de les empreses del sector que, sota la premissa ‘Camp de Túria desperta sensacions’, convida a descobrir la comarca des de perspectives molt diferents.
Fer caiac, practicar escalada, passejar a cavall, observar les estreles, participar en activitats familiars, disfrutar de visites teatralitzades o descobrir els sabors del territori són algunes de les possibilitats.
La gastronomia ocupa, precisament, un lloc destacat. Cates, maridatges, classes magistrals de paella valenciana o la recuperació del receptari tradicional permeten acostar-se a la comarca també a través dels sentits.
Més enllà del catàleg d’activitats, la intervenció ha posat el focus en la col·laboració publicoprivada i en la implicació de les empreses del sector per transformar els recursos turístics de la comarca en experiències capaces d’arribar al visitant.
Conéixer el que tenim al costat… i contar-ho més enllà de la comarca
La divulgació del patrimoni ha protagonitzat la següent intervenció de la mà de Sime Jordán, Enric Llopis i Joan Domínguez, que han presentat ‘Cròniques Edetanes’, un projecte que utilitza el format pòdcast i les possibilitats que oferixen les noves tecnologies per acostar la cultura i la història del Camp de Túria a nous públics.
Història, etnografia, literatura, música, biografies, art, esport, geografia, toponímia o gastronomia tenen cabuda en uns programes que recuperen personatges, episodis i elements del patrimoni comarcal i els traslladen a un llenguatge i un format adaptats a les noves formes de consumir continguts.
La iniciativa contribuïx així a donar a conéixer la riquesa cultural i patrimonial del Camp de Túria tant entre els mateixos habitants de la comarca, que no sempre coneixen la història o els recursos dels municipis que tenen al costat, com més enllà del territori. Les possibilitats de difusió que oferix el pòdcast permeten que les històries, tradicions i particularitats locals arriben a oients de qualsevol lloc i contribuïsquen també a projectar la comarca a través del seu patrimoni.
Un minut de silenci per les víctimes de l’incendi d’Almeria
A les 12 hores, les VIII Jornades de Turisme del Camp de Túria han interromput momentàniament el programa per guardar un minut de silenci en memòria de les víctimes de l’incendi d’Almeria. Després del gest de record i solidaritat, la jornada ha continuat amb les intervencions previstes.
La regidora de Turisme de Riba-roja, Esther Gómez, ha aprofitat el moment per recordar la importància de protegir i conservar el patrimoni natural, també des de la prevenció davant del risc d’incendis forestals. Una línia de treball en la qual el municipi desenvolupa iniciatives com l’innovador projecte Guardian, vinculat a la protecció de l’entorn natural i la prevenció d’incendis en la interfície urbana forestal.
Llíria: 3.000 anys d’història al ritme de la música
Un dels exemples de com construir una estratègia turística a partir de la identitat pròpia ha arribat de la mà del regidor de Turisme de Llíria, Paco García, i la tècnica de Turisme, Loles Merino.
La capital del Camp de Túria compta amb més de 3.000 anys d’història i un patrimoni que permet recórrer diferents civilitzacions i períodes sense abandonar el municipi. García ha repassat alguns dels principals projectes desenvolupats per conservar i posar en valor esta riquesa, des de les termes romanes fins al patrimoni vinculat a l’aigua, les construccions defensives o la gastronomia.
Precisament, l’oferta gastronòmica és una altra de les vies amb les quals Llíria busca atraure visitants i donar a conéixer la identitat local. Entre les iniciatives en marxa, el regidor ha destacat l’Esmorzaret Llirià, una campanya que es desenvolupa actualment i que es prolongarà fins al mes de setembre.
Però si existix un element capaç d’unir i diferenciar l’oferta turística de Llíria és la música. “La música i el patrimoni és el binomi que utilitzem per a tot el que fem al municipi”, ha explicat García.
La condició de Llíria com a Ciutat Creativa de la Música per la UNESCO ha permés articular una estratègia que combina els recursos patrimonials amb una intensa programació musical i cultural. La ciutat acull més de 160 concerts al llarg de l’any, una activitat a la qual se suma l’aposta per comptar amb dotze grans esdeveniments de referència, un per cada mes, amb l’objectiu de mantindre una oferta atractiva durant tot l’any.
Esta programació permet vincular la música amb els diferents recursos patrimonials i culturals de la ciutat i generar nous motius per visitar Llíria més enllà de moments puntuals del calendari. Una aposta per mantindre l’activitat turística durant els dotze mesos de l’any que, segons ha explicat el responsable municipal, ha anat acompanyada també d’un increment de l’oferta d’allotjaments a la ciutat.
Una muntanya sense barreres
És l’accés a la naturalesa un dret de totes les persones? Amb esta pregunta oberta al públic ha arrancat l’última de les intervencions de les jornades, que ha portat els assistents des de la Serra Calderona fins a l’Àrtic de la mà de Hamu Mroue, de Turismo Adaptado V3.
El projecte va començar a caminar precisament al Camp de Túria, amb activitats en municipis com Olocau, Bétera, Serra o Nàquera, a partir de la idea que qualsevol persona ha de poder disfrutar de la naturalesa independentment de les seues capacitats. Amb el temps, la iniciativa ha anat ampliant horitzons i portant les seues experiències a altres territoris.
Durant la seua intervenció, Mroue ha anat més enllà del concepte tradicional de turisme adaptat per reivindicar la necessitat d’avançar cap a una “inclusió real”. Això significa no crear activitats exclusivament dirigides a persones amb discapacitat, sinó dissenyar experiències que puguen compartir persones amb necessitats i capacitats diferents.
Persones amb mobilitat reduïda o amb discapacitat visual o auditiva poden participar així en una mateixa activitat junt amb persones sense discapacitat. Una manera d’entendre la inclusió que busca eliminar les barreres d’accés a la naturalesa sense crear, al mateix temps, espais o experiències diferenciades.
Una filosofia que va començar a prendre forma a les muntanyes del Camp de Túria i que, amb els anys, ha portat Turismo Adaptado V3 molt més lluny. De la Serra Calderona a l’Àrtic, el projecte continua ampliant horitzons i ja treballa en el seu pròxim repte al Sàhara.
Un nou pas amb el qual la iniciativa busca continuar donant resposta a aquella pregunta amb què Mroue ha obert la seua intervenció: aconseguir que l’accés a la naturalesa siga, realment, un dret per a totes les persones.