Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
—Han passat quasi tres anys des que Ens Uneix es va convertir en una força decisiva per al govern de la Diputació. Quines considera que són hui les principals empremtes del seu partit en la institució?
—En primer lloc, a banda de les polítiques públiques que deixarem en la Diputació de València, quedaran el consens i el diàleg. Hem sigut capaços d’arribar a acords amb totes les forces polítiques. Som un partit que ha vingut a canviar la política i a demostrar que les formacions d’àmbit municipalista, que ens devem als nostres pobles, som capaces d’arribar a acords més enllà dels grans partits o d’una ideologia tan marcada com la dreta o l’esquerra. En la Diputació, el més important és treballar pels pobles i les ciutats.
Hem transformat el pla d’inversions en un model quadriennal per a acabar amb la rigidesa que asfixiava els alcaldes i alcaldesses”
—Quins projectes impulsats des de la Diputació creu que tindran un impacte durador en els municipis de la província?
Hem fet coses molt importants, com el Pla Obert de la Diputació. Hem transformat el pla d’inversions que hi havia abans en un pla quadriennal, a quatre anys. Això permet que els alcaldes i les alcaldesses puguen tindre molta més flexibilitat a l’hora de dur a terme el pla d’inversions i fer totes les actuacions que volen executar, sense la rigidesa de l’anterior model, que era a dos anys. Entre que s’aprovava, passava per ple i arribava a l’aprovació definitiva, passava mig any i els alcaldes només tenien un any i mig per executar-lo.
Ara és un pla obert, on les modificacions que hagen de fer els alcaldes o alcaldesses davant d’imprevistos —com la tragèdia que hem viscut amb la dana— poden fer-se amb més rapidesa i flexibilitat, i disposen d’uns recursos que poden executar al llarg dels quatre anys. Els alcaldes i les alcaldesses ho valoren molt.
Portem ja 180 milions d’euros aprovats del pla d’inversions en pràcticament dos anys, d’un total de 350 milions. Més de 1.200 actuacions ja aprovades. Això demostra que la Diputació va ràpida i respon amb agilitat als alcaldes.
Les futures oficines comarcals marcaran un abans i un després; no pot ser que hi haja serveis que a alguns pobles arriben una vegada cada dos setmanes”
—Una altra de les seues grans apostes és la comarcalització de la Diputació. Com s’està acostant l’administració als pobles, sobretot els més menuts?
—Molt important. Dins de l’àrea de comarcalització, hem fet una reforma d’especial rellevància. Hem incorporat un equip de funcionaris de carrera, amb un secretari interventor que dirigeix l’àrea. Hem aconseguit que esta àrea tinga molt de pes. Dins d’ella hi ha un projecte que marcarà un abans i un després en la Diputació de València: les oficines comarcals.
Volem posar en marxa oficines comarcals en totes les comarques de la província per apropar la Diputació als municipis. Ara, els alcaldes i les alcaldesses tenen un problema de distància amb València. Els tècnics que la Diputació presta als municipis menuts —arquitectes, enginyers o tècnics d’administració general— sovint van només un dia a la setmana o cada dos setmanes. Això fa que els municipis no puguen presentar subvencions o executar projectes amb la rapidesa que voldrien.
Amb estes oficines comarcals, els tècnics estaran cada dia a les comarques, i els alcaldes i alcaldesses podran acudir-hi per a qualsevol necessitat. Comarcalitzarem la Diputació i l’aproparem més als municipis.
D’altra banda, en àrees com Memòria Democràtica o Igualtat hem triplicat el pressupost, fins als 2 milions d’euros en cadascuna. Això demostra que per a nosaltres són àrees fonamentals i transversals de les polítiques públiques de la Diputació de València. A més de marcar l’ADN del nostre partit, han de marcar també el de la institució i el de tots els pobles.
La confrontació política en els moments més crítics després de la dana va ser lamentable”
—La dana ha marcat esta legislatura. Des de l’experiència de la Diputació, quina és la lliçó més important que ha deixat aquella emergència i quins errors no s’haurien de repetir?
—La Diputació ha demostrat ser una institució ràpida i eficient, donant resposta als alcaldes afectats des del minut 1. Vam assumir fins i tot competències impròpies, com la neteja dels llots als garatges.
Personalment, com a presidenta d’Egevasa, vam ser capaços d’abastir tots els municipis que es van quedar sense aigua, amb cubes i canalitzacions d’emergència. Vam fer un treball enorme en molt poc temps.
Els alcaldes i les alcaldesses es van sentir acompanyats des del primer moment. Cada dia, el president de la Diputació, jo i la resta de diputats ens reuníem amb ells a les huit del matí per analitzar problemes i buscar solucions. Va ser un treball molt detallat, municipi a municipi.
Hem reparat les 75 depuradores afectades per la dana, llevat de dues que encara presenten problemes més greus i en les quals estem treballant.
El que va fallar va ser la coordinació entre institucions. Hi va haver una confrontació entre el Govern d’Espanya i la Generalitat, i això va ser lamentable. Una catàstrofe d’esta magnitud requeria unitat institucional. L’única institució que va estar a l’altura des del primer moment va ser la Diputació de València.
—Des de l’àrea d’Igualtat, quines iniciatives considera que han tingut una repercussió més gran i més real en la societat?
—Hem fet una cosa molt important: dotar de personal l’àrea d’Igualtat. És un departament relativament jove, amb només 10 anys. Quan Jorge Rodríguez va ser president, va posar en marxa les àrees d’Igualtat i Memòria Democràtica, i nosaltres hem continuat eixe llegat.
Per això, en la negociació amb el PP per entrar en el govern de la Diputació, era fonamental mantindre estes àrees. Formen part de la nostra manera d’entendre la política.
Dotar-les de personal és clau. Es poden fer moltes polítiques, però si no hi ha estructura, poden desaparèixer. Cal estabilitzar el personal abans que acabe la legislatura i crear una borsa d’agents d’igualtat per ajudar els ajuntaments.
En Diversitat hem creat una línia de subvencions de 350.000 euros perquè els municipis puguen desenvolupar activitats en esta matèria.
També hem treballat molt la formació del personal i hem impulsat una guia per incorporar la perspectiva de gènere al Pla Obert d’Inversions. Això permet aplicar la transversalitat: pensar parcs, carrers i espais públics inclusius, segurs i accessibles per a totes les persones.
Les polítiques públiques no són neutres. Les persones són diverses i les ciutats han de respondre a eixa realitat.
En memòria democràtica, totes les institucions hem arribat tard; les famílies portaven 80 anys esperant una resposta que ara estem donant”
—Ha arribat a dir que sense Ens Uneix no hi hauria polítiques de memòria democràtica a la Diputació. Quin paper creu que ha de jugar una institució provincial en este àmbit? Per què creu que la memòria democràtica continua generant tanta confrontació dècades després?
—És una de les àrees més importants de la Diputació i de les que més esforç hem dedicat, tant en personal —set tècnics— com en pressupost, que hem triplicat fins als dos milions d’euros, tant per a la línia d’ajuntaments com d’entitats.
Esta àrea s’ha d’enfortir, i això és el que hem fet estos tres anys: continuar el llegat que ja hi havia i reforçar-la. Hem passat per un moment en què les exhumacions estan molt avançades, però ara ve una fase igual d’important: la identificació, que és molt costosa i complexa, perquè no sempre es pot identificar un cos a la primera i calen diverses proves. Les famílies tenen unes expectatives que cal intentar complir.
Hem fet un pas més: a banda d’exhumar, identificar i ajudar les famílies a tancar esta ferida i completar el dol de la millor manera possible, hem impulsat la pedagogia. És a dir, explicar especialment a la gent jove què va passar al nostre país, per què parlem de memòria democràtica, què va passar durant la Guerra Civil i durant el franquisme.
No podem oblidar que la immensa majoria de les víctimes que estan en fosses van ser assassinades en temps de pau, quan el conflicte bèl·lic ja havia acabat. Parlem de drets humans, i això s’ha d’explicar perquè no torne a passar.
Hem posat en marxa els premis de Memòria Democràtica a les escoles (que ja existien, però els hem continuat i millorat), el premi María la Jabalina, i nombroses exposicions. També les Biblioteques de la Memòria, amb llibres que enviem als municipis perquè la ciutadania conega el que va passar.
Veig esta àrea en el futur com una política transversal, com Igualtat o Diversitat. Sempre s’ha parlat de dos bàndols, però no podem ni hem de maquillar el que va passar: hi va haver una dictadura i persones que van ser assassinades per pensar diferent.
En este tema, totes les institucions han arribat tard. Els familiars porten 80 anys esperant una resposta. Es va signar una llei d’amnistia en la Transició per tancar la ferida de manera superficial, però la ferida no es tanca així.
Des del respecte, hem d’intentar arribar a acords. De fet, governant amb un partit de dretes hem aconseguit que participen en els nostres actes.
Menciona el PP. Des de 2023 ha hagut de justificar repetidament per què un partit que es definix com a progressista governa esta formació més conservadora. Què ha sigut el més difícil de gestionar políticament dins d’esta aliança?
Ha sigut una bona aliança. Som un partit amb molts anys de govern, 15 a Ontinyent, amb una capacitat de gestió i una experiència demostrada. Hem governat amb altres partits i sabem que en política és una obligació dialogar i negociar.
La ciutadania vota pluralitat, i quan no hi ha majories absolutes, entren forces com la nostra, que representen una comarca i una manera de fer política. Hem vingut a marcar un estil propi.
Ells han entés que veníem a sumar, no a restar. Vam explicar les polítiques municipalistes que ja havíem aplicat al nostre poble i que beneficien els alcaldes i alcaldesses. El PP ha entés que venim a gestionar i a fer polítiques públiques per millorar la vida de la gent.
No som un partit sectari. No venim a assegurar-nos un lloc dins de l’estructura del partit, com passa en altres formacions majoritàries. Quan vam crear Ens Uneix, després de deixar el PSOE, teníem clar que havíem de deixar de banda la part orgànica.
No volem que la política depenga d’interessos partidistes ni de mantindre un lloc encara que es perda suport electoral. Si no guanyem, no tenim cap espai assegurat.
Per això, la nostra manera de gestionar és clara: guanyar eleccions per poder beneficiar la ciutadania. Després de tres anys amb el PP, han vist que som socis que venim a treballar i a gestionar, i ens han deixat espai per desenvolupar la nostra ideologia sense problemes.
L’èxit d’Ens Uneix per a 2027 seria mantindre el que tenim; volem créixer com una taca d’oli, a poc a poc, primer en la Vall d’Albaida i, després, en les comarques veïnes”
—Queda un any per a les eleccions. Quina és hui la principal ambició política d’Ens Uneix de cara a 2027 i quin resultat considerarien un èxit?
—El nostre èxit seria mantindre el que tenim ara mateix. No és fàcil, perquè hi ha una crispació política generada per l’extrema dreta que afecta tots els partits. Fins i tot hi ha qui, des de posicions que es diuen progressistes, s’aprofita d’eixa polarització amb un “cuanto peor, mejor”.
Estan buscant una societat polaritzada. Per a nosaltres, el més important és mantindre el diputat o la diputada provincial i continuar sent la força més votada a la nostra comarca. I, evidentment, mantindre Ontinyent, la nostra referència.
Ontinyent és una de les ciutats que més s’ha transformat en la província de València. Som un exemple en moltes coses. Després de la DANA de 2019, vam enderrocar les cases afectades del barri de la Cantereria i vam crear un parc inundable que és referència internacional. Hem inaugurat un hospital comarcal que ens ha costat molt d’esforç, tenim el Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana i tindrem pròximament una Ciutat de la Justícia.
Per a nosaltres, estar en Ontinyent és tindre un projecte complet. Per això, l’èxit també és créixer en altres municipis de la comarca per continuar esta transformació que ja hem fet allí.
I, si arriba el moment d’optar a la Generalitat amb la rebaixa del llindar electoral al 3%, ho farem sempre des del consens. Volem créixer com una taca d’oli, a poc a poc, primer a la nostra comarca i després a les comarques veïnes.
Vox juga amb el populisme: solucions fàcils per a problemes complexos. A mesura que entren en el sistema, el seu discurs es desinflarà”
—Considera que Vox està condicionant la política valenciana més del que hauria?
—Sí, efectivament. La seua pretensió ha sigut sempre influir en la política sense formar part del sistema. Però quan entren en governs autonòmics i passen a formar part del sistema, es veu que moltes de les seues propostes no són aplicables a la realitat.
Juguen sovint amb la simplificació, amb la fal·làcia i amb el populisme: solucions fàcils per a problemes complexos. A més, moltes vegades estes propostes van en contra dels drets humans, de la convivència i dels valors democràtics.
Estic convençuda que, a mesura que vagen entrant plenament en el sistema institucional —també a nivell estatal— este discurs es desinflarà.
