Ir al contenido principal

Una gran nit per a les lletres valencianes: els noms propis dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira

Joan Olivares, Mercé Viana, Francesc Gisbert i Ximo Cerdà encapçalen el palmarés de la 38a edició, que ha repartit 75.000 euros entre les huit modalitats i ha rebut 430 originals

Marta
Guanyadors i guanyadores de la 38a edició dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira, junt a l'alcalde de la ciutat, Alfons Domínguez; el regidor de Cultura, Israel Pérez i la directora general d'Edicions Bromera, Sandra Capsir.
Guanyadors i guanyadores de la 38a edició dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira, junt a l'alcalde de la ciutat, Alfons Domínguez; el regidor de Cultura, Israel Pérez i la directora general d'Edicions Bromera, Sandra Capsir. // EPDA

Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.

Activar ahora

Els Premis Literaris Ciutat d’Alzira han celebrat la seua 38a edició amb una gala al Gran Teatre d’Alzira que ha reunit més de 500 persones. La convocatòria ha rebut 430 originals i ha repartit un total de 75.000 euros en premis entre les huit modalitats, amb Joan Olivares, Mercé Viana, Francesc Gisbert i Ximo Cerdà entre els principals protagonistes de la nit.

Joan Olivares, premi de novel·la 27 anys després

L'escriptor Joan Olivares (Otos, 1956) ha aconseguit el XXXVIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb Felip del Cabàs, un reconeixement que torna a obtindre 27 anys després de la seua primera victòria en esta categoria. "Rebre este premi 27 anys després em causa una emoció molt especial", assegura. 

La novel·la aborda l'amistat i la memòria a través d'una història ambientada en la postguerra rural valenciana, conectada amb una investigació posterior a Alemanya. Olivares, llicenciat en Física Teòrica, ha construït una trajectòria literària vinculada també a la cultura popular. Entre els seus reconeixements anteriors figuren el Premi Andròmina per L’estrep i el Premi Enric Valor per El metge del rei. 

En narrativa juvenil, Francesc Gisbert (Alcoi, 1976) ha guanyat amb El primer cas, una història protagonitzada per una Agatha Christie de 15 anys que s'enfronta a un misteri a París. L'autor, doctor en Filologia Catalana, escriptor, traductor i docent, compta amb més de setanta llibres publicats i diversos guardons de literatura infantil i juvenil.

El finalista d'esta categoria ha sigut Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) amb Peu Descalç, una narració ambientada als Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, marcada pel perill de la frontera, la persecució nazi i el procés de creixement d'Úrsula. Escriptor, periodista i llicenciat en Filosofia, Puigpelat ha rebut premis com el Josep Pla, el Pin i Soler i el Carlemany.

Aventures, ciència i emocions en la literatura infantil

El premi de narrativa infantil ha recaigut en Ximo Cerdà (Xàtiva, 1975) per Vera Gran, Vera Menuda. L'obra combina l'aventura i els viatges en el temps amb la divulgació científica, a partir de la figura de Vera Rubin, astrònoma que va contribuir a transformar el coneixement sobre l'univers. La història també incorpora qüestions com la igualtat. Cerdà és enginyer de Telecomunicacions, doctor en Electrònica i professor de la Universitat Politècnica de València.

Per la seua banda, Mercé Viana (Alfafar, 1946) i l'il·lustrador David González (Mendoza, 1979) han aconseguit el guardó d'àlbum il·lustrat amb La gallina Martina. La història combina humor i tendresa per a parlar de la llibertat, l'amistat i el respecte. Viana és una autora de referència de la literatura infantil i juvenil en valencià, amb més d'un centenar de títols publicats, mentre que González combina la seua formació musical amb el treball professional en la il·lustració.

La memòria, la poesia i el teatre completen el palmarés

El XXVIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta ha sigut per a Òscar Pérez Silvestre (Eslida, 1973) per Tinta efímera. L'assaig recupera llibres i projectes editorials en valencià que han quedat en l'oblit a causa de la censura, la destrucció o el fet de no haver arribat mai a publicar-se. L'autor és llicenciat en Filologia i investigador de la literatura, la història social de la llengua i la cultura popular. 

En poesia, el XXI Premi de Poesia Ibn Hafaja ha reconegut Josep Manel Vidal (l'Alcúdia de Crespins, 1965) per Aquesta estada salvatge, un poemari que tracta qüestions com la guerra, l'exili, la injustícia, la pèrdua i la violència. Vidal és docent i escriptor, amb una trajectòria reconeguda en diferents certàmens de poesia i narrativa.

El XXI Premi Ciutat d'Alzira Palanca i Roca de Teatre ha sigut per a Arianne Algarra Robles (València, 1994) per La fletxa, una obra que gira al voltant de tres amigues unides per l'esgrima i el combat. Actriu, dramaturga i creadora escènica, Algarra ha participat en més de quinze muntatges professionals.

La divulgació científica i el reconeixement a l'AVL

El XXXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha distingit Daniel Closa (Barcelona, 1961) per El sexe i la vida. Cromosomes, hormones i cervells. L'obra aborda la relació entre el sexe, la biologia i el funcionament de l'organisme. Closa és doctor en Biologia, investigador del CSIC i autor de diversos llibres de divulgació científica.

Rafael Sirera Pérez ha quedat finalista amb Por la humanidad. Catedràtic de Biologia Cel·lular a la Universitat Politècnica de València, centra la seua investigació en la immunologia cel·lular i tumoral, els biomarcadors del càncer i la medicina de precisió.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha rebut el III Premi Didín Puig a la trajectòria cultural i social, patrocinat per Caixa Popular i concedit per votació popular. Entre les altres candidatures figuraven el poeta Marc Granell i la revista Saó.

La gala, conduïda per Maria Juan, ha incorporat referències al 750 aniversari de la mort de Jaume I, amb intervencions audiovisuals de Carles Alberola en el paper del monarca. La música ha anat a càrrec de Faixa i Noelia Llorens, Titana, amb actuacions de dansa.

Les obres guanyadores seran publicades per Edicions Bromera, que enguany ha duplicat fins als 6.000 euros la dotació del premi de narrativa infantil. D'esta manera, la quantitat global dels guardons arriba als 75.000 euros.

En este sentit, la directora general d'Edicions Bromera, Sandra Capsir, ha remarcat que els Premis Literaris Ciutat d'Alzira són un compromís sostingut amb la creació en valencià: "Davant dels qui voldrien silenciar la nostra llengua, no ens limitem a protestar: publiquem llibres, reconeixem autors i omplim teatres. "No som només una cultura que resistix, som una cultura que crea i que no pensa callar", conclou Capsir. 

Sobre el autor

Marta
MARTA COLLADO CASCALES

PERIODISTA

Ver biografía
Lo más leído